SOM LLIURES DE VERITAT?

L’Ësser humà neix lliure, però està encadenat per tots costats‘. J.J.Rousseau

Hi ha moltes maneres de ser i sentir la vida però hem nascut en una societat que en comptes d’educar-nos per pensar per nosaltres mateixos, ens ha ensenyat a pensar de la manera que interessa al propi sistema i nosaltres de forma inconscient ens hi hem deixat portar.
Cada un de nosaltres és un ésser singular i especial. Sortir de les creences de pensament del lloc on vivim, de la família o de l’entorn és observar en quantes situacions ens deixem portar, creient-nos i deixant de questionar l’absurd que mou la majoria d’aspectes de la nostra societat. I és que potser desconeixem que sóm cocreadors de la nostra vida i questionar-nos ens incomoda o ens fa molta por.
Fem una reflexió íntima de com responem :
Sóm ‘adults nens’ o ‘adults conscients’?
Com són les nostres relacions?
Actuem de forma Automàtica o Conscient?

En el grup de persones amb resposta automàtica les relacions són limitants, conflictives e insatisfactories.
Necessiten als altres per ser feliços i per tant es basen en víncles d’aferrament, ‘Que em dones?’, ‘Que et dono?’ rebent ferides constants quan l’altre no ofereix l’intercanvi desitjat.
Des d’aquesta resposta hi ha actitud victimista enfront a la vida. Els altres són la causa del malestar i sofriment. Culpen als altres pel dolor que senten.
La ment és rígida i sempre esperan inconscientment que els altres cumpleixin amb la seva expectativa. Es creuen el centre del seu univers i es decepcionen constantment. La frustració està servida. Necessiten que els altres omplin els seus buits interiors. Volen sempre canviar als altres pensant que saben millor que ells el que necessiten, aquí les relacions amb pares, fills, parelles, amics …. 
Utilitzen el patró de ‘bona persona’ perquè en el fons volen una bona imatge social que els doni el reconeixement que potser no senten a dins. Aquí les màscares són construïdes a la perfecció per sentir-se segurs en les relacions. Hipocresia i conductes falses són la clau social. Potser els costa dir ‘no’ als altres per no ser jutjats d’egoistes. No els agrada la soledad, consideren que estar sols és un fracàs. Els agrada estar amb gent i mantenir converses que no passen de la major superficialitat. La manipulació o el xantatge emocional és la clau per aconseguir el que volen. Els agrada fer sentir culpables als que no s’hi sobmeten. Senten gelos perquè sempre s’estan comparant amb els altres.
Des d’algun o varis d’aquests patrons automàtics de funcionar s’expressen els ‘adults nens’, adormits o amb funcionament de resposta automàtica.

En el grup de resposta conscient, aquests adults ja més desperts, han descobert que ningú pot fer-los feliços al igual que ells tampoc poden fer feliços a ningú més enllà de l’amor que puguin sentir a través de l’altre. Principalment perquè han descobert que la veritable felicitat resideix a l’interior de cada ésser humà.
Entenen que les relacions els poden fer créixer, acompanyar, animar, aportar, però sobretot els ensenyen moltíssim … tot i així saben que cultivar el  propi món interior és una tasca individual que ningú pot fer per l’altre.
 Han descobert que ningú té el poder de ferir-los emocionalment sense el seu consentiment. Són plenament responsables de les seves emocions. I estan compromesos amb deixar de pertorbar-se a si mateixos, aprenent a domesticar la seva ment i els seus pensaments.  Alliberen als altres d’haver de complir amb les seves expectatives.
Compten amb una ment molt més flexible i altruista. Han après a fluir amb el que la realitat els mostra a cada moment. Se senten abundants i estimen als altres pel que són. No limiten la seva capacitat d’estimar en cap cas perquè ja no volen res per a si mateixos. Més que res perquè han comprovat que l’amor beneficia més a qui estima que al qui és estimat. Saben que estimar és voler el millor per l’altre, no per a ells.
Cultiven la humilitat i el respecte. Dediquen temps i espai a atendre les seves necessitats emocionals, aprenent a ser feliços per si mateixos. Això és el que els permet acceptar i respectar els altres tal com són, encara que no estiguin d’acord amb ells. Han passat per un procés d’autoconeixement que els ha permès madurar, alliberant-se de qualsevol careta que els allunyi de la seva autenticitat. Saben que el més important és estar bé amb ells mateixos i estableixen vincles lliures basats en l’honestedat i transparència del cor.  
Els adults conscients han conquerit la seva llibertat interior. Han après a prioritzar en si mateixos, estimant-se amb tot el seu cor. Més que res perquè saben que la relació més important és la que estableixen amb ells i que la resta de relacions són un joc de miralls i projeccions bonic però ja menys necessari que per als ‘adults nens’.
Són autosuficients. Necessiten la solitud per cultivar la relació íntima amb ells mateixos, convertint-se en els seus millors amics. Així és com poden intimar veritablement amb altres persones. No es basen en la manipulació ni el xantatge emocional. Comprenen que les relacions humanes s’estableixen de forma lliure i voluntària. D’aquí que simplement acceptin els altres tal com són.
Comprenen que cada ésser humà és únic i singular. I que de res serveix comparar-se. Admiren a aquelles persones autèntiques que destaquen per la seva vàlua i originalitat. Cultiven la comprensió, impregnant genuïnament d’alegria a tots els que els envolten. Són persones fàcils i estimades perquè deixen la seva empremta als altres per allà on passen. La seva mirada és neta, franca i mostra calma interior. No hi ha res a amagar a dins seu. Es mostren tal com són.
Curiosament aquesta actitud podria ser vista com egoista pels ‘adults nens’ però justament és tot el contrari ja que ‘l’adult conscient’ prefereix que la seva transparència no falsegi actituds, en el SI o en el NO, sabent gestionar la seva vida en pensament, paraula i obra, caminant amb passos ferms i rectificant tantes vegades com li calgui.

Ser adults madurs, tenir relacions conscients, un bonic repte per a tots.

2 comments

  1. M’agradat molt aquest article Gina!

    Gina, per fi m’han trasplantat el ronyó la setmana passada. Estem molt contents i agraits immensament al donant y familia q en moments tan dificils, canvien la vida a altres. Una abraçada Montse

    Enviat des d’el menú IPhone

    > El 16 feb 2020, a las 14:23, un espai per ments inquietes escribió: > >  >

    M'agrada

    1. Ohhh Montse, m’en alegro moltíssim. Si, un gran i profund agraïment que debeu sentir d’un acte tan altruïste com aquest. Tu et mereixes això i molt més. Desitjo que tot vagi bé i que et permeti tenir una millor qualitat de vida. Ganes de veure’t i de fer-te una càlida abraçada. Mil petons. Gina

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s