Cada final d’any em dóna la sensació que tanco una etapa i en començo una altra de nova … Sobretot em dóna un nou punt de partida de mi mateixa que m’agrada utilitzar tot i que no sóc de gaires rituals.
Però la nit de cap d’any em convida a fer un inventari personal i reflexionar en tot el que ha suposat l’any que deixo enrere. 365 dies per a ser aprofitats conscientment un a un.
Per tant, quan estic sola, després de l’alegria de la celebració, faig un repàs emocional de com m’he sentit en l’etapa que simbòlicament tanco, dels fets que he experimentat, del que he rebut i donat o del què m’hagi costat una mica més de pair. No acostumo gaire a mirar enrere però en aquest moment em permeto reviure aquest passat immediat, acollint el millor i el ‘no tan millor’, entenent el propòsit d’abraçar totes les experiències, enriquint-me amb elles i a través d’elles. I em faig la pregunta : Sóc la mateixa de fa un any?, i sento una onada de reconeixement intern i profund perquè jo sé que no sóc la mateixa.
De fet, no voldria ser la mateixa perquè tinc la certesa de quantes coses he après de nou … Quantes noves idees, errors, formes i experiències han ajudat a nodrir-me … Situacions senzilles o complicades amb les que he fluït i obstacles que em mostren que encara no en sé prou doncs m’han pertorbat en excés o m’han costat d’acceptar.
Per tant, en aquesta última nit de l’any he tornat a la linealitat del temps i he honrat tots els records que em vénen al cap amb una nostàlgia que em fa humana i sensible, però que acomiada i agraeix la que ja he sigut, la que he estat en versió 2019. Sé que tot es pot millorar i jo ho desitjo profundament. Per tant, dono la benvinguda a la nova versió 2020 reflexionant agradablement amb quants petits nous reptes posaré la meva intenció.
I en aquest moment em deixo portar per la màgia del moment i observo a dins meu les respostes que em van arribant per a crear una versió millorada i més desperta, que no em deixi oblidar, entre d’altres, de veure la senzillesa en totes les petites coses, a través de tot i de tothom … que em permeti veure espurnes de bellesa per tot arreu amb uns nous ulls que no siguin només els físics, un nou ‘jo’ que em porti a ser més tolerant amb els altres o amb mi mateixa, fugint, tant com sigui possible, de jutjar si els fets, actituds o comportaments estan bé o malament. Perquè sé que res és el que sembla … Sé que els meus ulls ja no volen veure el més aparent de coses, basant-se en la solidesa de la materia, en les formes i paraules, en els missatges socials o personals … Perquè vull veure molt més enllà.
Sé que vull seguir enfocada sempre endavant, deixant espai per tot el que l’univers em vulgui mostrar. Sé que faré tot el que estigui en mi per sentir-me més i més conscient de la temporalitat d’una vida curta que mai deixi d’expressar-se a cada instant com el tresor més valuós en si mateixa …
Estic en l’inici d’un nou any per a seguir descobrint que tot el que m’aparti de la meva PAU interna és un autèntic error … Cauré i m’aixecaré tantes vegades com calgui per seguir fidel a aquest únic propòsit que hi ha dins meu … Sé que hauré d’estar molt desperta per fer-ho possible i celebraré molt cada dia que ho aconsegueixi. Estic segura que d’una banda l’univers m’escolta i que farà el possible per ajudar-m’hi, de l’altre ja me’n encarrego jo.
Et desitjo una bonica MILLOR VERSIÓ 2020 per a tu i tothom …
segur que si hi ha silenci sentiràs com es vol manifestar …
segur que si hi ha calma, ella et parlarà profundament …
T’atreveixes a escoltar-la?
un espai per ments inquietes 