La Psiconeuroinmunoendocrinologia és considerada per molts el paradigma de la medicina del futur, i és la branca de la medicina que té per objecte l’estudi de les relacions entre els quatre sistemes de control que té l’organisme humà:

psíquic, endocri, neurològic i immunològic

Sobretot, ofereix nous abordatges per canviar la forma en què les persones percebem el món.
Els components de la PINE són els neurotransmissors, les hormones, i les citoquines que actuan com a molècules missatgeres portant informació entre els sistemes nerviosos, endocrí i immune.

Aquesta nova branca de la ciència ens mostra que la ment o l’activitat del cervell és la primera línia que té el cos per defensar-se contra la malaltia, l’envelliment i la mort.  Investigacions recents donen una evidència inqüestionable de les interaccions ment-cervell-cos, a nivell molecular i cel·lular de l’organisme, que poden impactar sobre la salut de les persones.
Si es pot condicionar el sistema immune, és perquè es troba sota el control del sistema nerviós; i a la vegada, el sistema nerviós està sota el control dels nostres pensaments.
El descobriment d’Ader va portar a la investigació del que resulta ser una infinitat de maneres en què el sistema nerviós central i el sistema immunològic es comuniquen, senyals biològiques que fan que la ment, les emocions i el cos no estiguin separats si no íntimament interrelacionats . El sistema immunològic és el cervell de l’organisme.

Les molècules d’Emoció
S’ha demostrat clarament la relació entre la ment i el cos i és la psicoinmunoendocrinologia la que ens proporciona ara algunes respostes, ajudant-nos a entendre millor com les emocions es transformen en substàncies químiques.

Totes les molècules posseeixen un aspecte vibracional i un altre de partícula o fisiològic.

Evidentment actuen en els dos plans. En el pla fisiològic, les molècules de les emocions es desplacen pel cos i encaixen en els receptors de les cèl·lules. . Quan això passa, produeixen un canvi en la cèl·lula. El magnífic i sorprenent és que aquestes molècules de les emocions afecten totes les cèl·lules del cos. Antigament, als científics no els agradava parlar de les emocions. Les consideraven quelcom superflu i sense massa importància, que calia reprimir. Després va sorgir la idea que tot era al cervell. Encara hi ha molts neuròlegs que parlen de la amígdala, l’hipotàlem i el sistema límbic com l’única base de les emocions. No obstant això, posteriorment es va començar a trobar aquestes molècules, com les endorfines i els seus receptors corresponents, per tot arreu: en les cèl·lules immunes, que es desplacen per tot l’organisme, en les cèl·lules adiposes, al llarg de la medul·la espinal, etcètera.

S’ha constatat que aquestes molècules i les vàlvules del cor, els esfínters de l’aparell digestiu, i la digestió,  estan regits per les molècules de l’emoció, i que tenen una acció física. Cèl.lules amb receptors per a les mateixes es troben efectivament en les parts del cervell relacionades amb les emocions, però també en la totalitat de les cèl·lules de l’organisme. Així doncs, hi ha una mena de sistema de comunicació a través del qual tot el cos respon a una emoció concreta.

Mentre que abans crèiem que les emocions només ens afectaven psicològicament, ara resulta que ens afecten físicament.

Són un principi organitzatiu del nostre cos i ment. No són només una vibració que emetem.

Per tant, es totalment imprescindible observar-nos plenament i sentir-nos emocionalment positius en tot moment, per obtenir una vida sana, plena i harmònica en cos, ment i esperit …..