Cal no defallir. És bò creure en la vida encara que no sempre sigui el que esperem. Cal que generem sempre un petit motiu per seguir-hi creient. Una il-lusió, un compromís, una mirada, un gest, una llum a l’horitzó … un alè de plenitud, observar la bellesa al racó més insòlit, petites coses del nostre dia a dia corrent, petites coses que omplen el nostre camí humà… Ampliem la nostra mirada, ampliem l’enfocament i segur que hi trobarem molt més, doncs per veure el tresor més amagat cal tenir els ulls ben oberts !! Donant …. rebent, qui sap? Només depèn de cadascún de nosaltres.

‘Seguiré creient, tot i que la gent perdi l’esperança. Seguiré donant amor encara que altres sembrin odi. Seguiré construint, tot i que altres destrueixin. Seguiré parlant de pau, fins i tot enmig d’una guerra. Seguiré il·luminant fins i tot enmig de la foscor. I seguiré sembrant encara que altres trepitgin la collita. I seguiré cridant, tot i que altres callin. I dibuixaré somriures, en rostres amb llàgrimes. I transmetré alleujament, quan vegi dolor. I regalaré motius d’alegria on només hi hagi tristesa. Convidaré a caminar a qui va decidir quedar-se. I aixecaré els braços, als que s’han rendit. Perquè enmig de la desolació hi haurà un nen que ens mirarà, esperançat, esperant alguna cosa de nosaltres. I fins i tot enmig d’una tempesta, per algun costat sortirà el sol. I enmig del desert creixerà una planta. Sempre hi haurà un ocell que ens canti, un nen que ens somrigui i una papallona que ens brindi la seva bellesa‘. Mahatma Gandhi