Autor: gina

Passió per la natura, l'esport, la música clàsica, viatjar, lectura, meditació, les persones, creixement personal, les noves ciències aplicades al desenvolupament de l'ésser humà en la seva totalitat.

DIUEN PER AQUÍ QUE EM VAIG TORNAR BOJA

Et proposo unes paraules de la Conny Mendez per aquests moments que res té sentit … que tot sembla gris i apagat … que tens dificultats per il.lusionar-te … que tot el món extern sembla posar-se d’acord a la contra … que per més que estiguis en companyia, sents un buit intern … un malestar que apareix quan menys t’ho esperes … És per aquests moments que necessites una mica de poesia … unes espurnes de plenitud que aconsegueixin tocar la teva ànima per uns instants, per recordar que tu també ets aquesta plenitud que no deixes encara manifestar …

Diuen per aquí que em vaig tornar boja.

Que sempre estic somrient. Que em brillen els ulls.

Que converso amb les flors i ballo al meu jardí.

Diuen per aquí que crec en fades i àngels …

Que els obro les portes i finestres en els matins i els dono la benvinguda perquè inundin la meva llar de llum, alegria i benediccions.

Diuen per aquí que parlo de “rars afers” com Transcendència, Estar en Present, Energia, Immortalitat, Sanació, Consciència … 

Diuen per aquí que em vaig tornar boja.

Que li ensenyo a la gent a percebre la LLUM que brolla dels seus cossos … i que a sobre els mostro com s’apaga quan “pensem lleig” …

Diuen per aquí que em vaig tornar boja.

Que no em regeixen agendes ni horaris.

Que als àpats a la meva taula també els parlo i els dic: “Diví Sustent, què fas fora? Anem cap dins! “

Que tot em sembla bé, perfecte i sincrònic.

Que al advers li busco el bo i tots els dies beneeixo el Bé.

Que obro les portes per igual a Budistes, Evangèlics, Testimonis de Jehovà i Nova Era …

Que dono gràcies quan plou i quan fa sol.

Que dono gràcies quan arriba el transport i quan em toca anar una estoneta a peu i un altre caminant.

Que rento la roba cantant i també quan cuino, netejo i ordeno.

Que ‘Com és això de que les flors em “xiuxiuegen” el que a la gent els passa? …

Però em sento amb tan Seny i tan Joiosa!

Serà contagiosa la bogeria?

Conny Méndez

Els valors més autèntics són els que ets capaç de sentir pel tot i pel res, des de la sencillesa de la vida.

Recorda que el millor de la vida és invisible als ulls i només tu ho pots sentir a dins teu … Aprèn a parar la ment i aquest invisible es manifestarà de ben segur !!

Anuncis

UN ANY 2018 PLE DE ‘POTSER’S’

Si decideixes iniciar un any millor, potser hi ha coses que necessites o t’agradarien, i per falta de temps, diners o voluntat, ajornes per un altre moment … que mai arriba ! Anem a veure’n uns quants !

Potser creus que són coses massa fàcils o les veus de difícil resolució … aquells impossibles als quals ja un dia ja et vas rendir …

Potser només necessites més calma, saber entendre millor la vida …

Potser més autoestima, potser més transcendència …

Potser necessites que algú t’acompanyi a redescobrir el valor de focalitzar-te, precisament en els valors que realment importen.

Potser necessites compartir i veure que hi ha situacions o sensacions dels altres que també són les teves i t’ajuda a no sentir-te diferent … i et dóna força per anar endavant

Potser dones massa importància als altres, com et veuen, que diran, si ho fas bé o no !!

Potser creus que la vida et fa enfadar, o entristir … i no la podràs canviar mai !

Potser has donat la clau de la teva vida a alguna persona, Pare, Mare, Parella, Fills, Germans, Amistats  … i has pensat que era per amor … estima o carinyo … però això et va desgastant o debilitant  …

Potser necessites que algú t’ajudi a ser TU … i fer-ho tan bé que puguis entendre, sense sentir-te malament,  que  estimar no comporta mai esclavitud interna …

Potser vols donar massa als altres, sentint inconscientment que així t’estimaran més i millor  ….

i reclames un retorn profund que mai arriba …

Potser no trobes el teu lloc al món … sempre són millors els altres que tu !!

Potser per més que t’esforcis no et sents reconegut/da … com si ningú et mirés  de veritat …

com si fossis transparent, pitjor o res !!

Potser sents soledat tot i estar envoltat/da de persones …

Potser sents que no encaixes a cap lloc …

Potser estàs bé amb la vida i amb els altres … una vida correcta, acceptable …. potser no hi ha grans patiments, però sents que falta alguna cosa, aquest cuquet intern que apreta per mostrar-se, aquesta altra cara de la vida molt més transcendent que saps quan t’hi poses, t’enriqueix una part profunda del teu COR (així en majúscules) …

Potser … potser …. potser … i així, infinits ‘potsers’ … tants com persones !!

Sigui el que sigui, no oblidis mai que a dins de cada persona, propera o del carrer, té una historia amagada, unes ombres que el/la fan patir i que potser portarà tota la vida a sobre, per desconeixement i acceptació inconscient d’un rol autoimposat del que no s’alliberarà fins la mort …

A l’EspaiSalut tenim la vocació profunda d’ajudar a que les persones que els faci falta, que sentin que ara és el moment, que es diguin un ‘prou’ intern i vertader, a que facin grans o petits passos cap a una millor realitat interna.

Des d’aquesta vocació inspirada en la saviesa de la que ens nodrim, aquesta visió bonica de tantes i tantes persones que, abans que nosaltres, han anat descobrint que quan caiem en aquests errors inconscients, és bo que en prenguem consciència per poder-ho alliberar …

No parlem de cap cosa complicada, sinó que, cal practicar i persistir en la seva neutralització que també la Neurociència proclama per fugir de les depressions i/o moltes de les malalties.

Al nostre centre divulguem i ajudem en la pràctica d’aquesta versió de persona, que va aprenent a sentir més calma, va aprenent a conèixer-se més i millor, tant amb teràpies més profundes com amb tot el que fem al dia a dia.

Ens fa feliços que tot el que sentim, es vagi colant poc a poc en més i més persones, tant des del nostre centre, com des d’arreu del món.

Mostrant que la consciència pot estar més desperta i anar traient pes erroni de l’interior abans que desemboqui en malestar, també ajudarem a calmar qualsevol malaltia abans adquirida …

No ens cansarem mai de mostrar a totes les persones quant necessari és anar-nos buidant per dins i ajudar a calmar els milions de cèl.lules del nostre cos que reben tota la nostra informació tant del dia a dia com l’arxiu del passat.

Desitgem que qualsevol cosa que facis aquest any sigui per un bé per a tu … ‘un bé de veritat’, ja que cuidant-te per dins, et sentiràs molt millor amb la vida i també donaràs molt millor als altres, creant espais d’harmonia i benestar per on passis.

Potser s’encomana el malestar, però segur que es transmet molt millor l’alegria, la pau i l’amor només des d’una petita mirada … aquesta mirada que nosaltres et desitgem profundament …

I, recorda, que la millor inversió que pots fer mai a la vida és en tu, ‘en l’ara’ … en el 2018 i en el ‘per sempre’ …

· BON ANY ·

Gina Parera

EL CÀLID BUIT DEL SILENCI

calmatotal

A l’interior de tot el que fem, a sota els nostres pensaments i sentiments, hi ha una presència profunda. És la diferència entre pensar sobre la vida i viure-la realment. La intel·ligència del cor creix a partir d’aquesta experiència directa. El que ens agrada i ens desagrada de la nostra personalitat ens controla menys, trobant-nos amb l’acceptació, la comprensió i la creativitat d’un ésser més expandit. La nostra capacitat de donar troba el seu origen. La consciència està immersa en un món interior, un regne sense fronteres que arriba a la nostra veritable essència.

No és una cosa màgica. No passa de sobte. Per a molta gent, la meditació és una pràctica de concentració. Deixem anar els pensaments i comencem a rebre la pau que hi ha darrere. Ens sorprèn descobrir que l’espai en el nostre cor és un estrany tipus d’imant que ens empeny cada vegada més cap a dins, cap a un llac en calma. Per a la majoria de nosaltres, tot comença quan ens trobem anant cap al nostre interior i aterrant en el silenci íntim. Apaguem la font de la nostra ment que no para, rebent el silenci.

És un silenci diferent …. cal escoltar bé aquest silenci. Cal sentir-nos des de dins, per connectar amb el més profund, amb un gran desconegut que no ens han presentat mai. Potser no ens havíem deixat …

Baixar a través dels núvols del pensament és arribar a un espai immens que modifica la forma en què ens veiem a nosaltres mateixos i al món. La riquesa d’aquesta pau buida la nostra consciència de les taques més profundes. Els nostres pensaments persistents, preocupacions, desitjos, records, totes les coses que ens impedeixen veure amb claredat, es fan petites fins que desapareixen.

Qui hagués imaginat que trobar aquesta immensitat interior ens alliberaria de les nostres compulsions, hàbits, judicis, alliberant-nos de nosaltres mateixos?

El càlid buit del silenci ens va curant amb suavitat… Dia rere dia.

És la càlida buidor d’una presència que perd la noció del temps i es perd en l’univers.

És un destí cap a l’interior que ofereix un resultat sense principi ni fi en si mateix …

El pensament i la consciència, la personalitat i l’ànima són coses diferents. Descobrir aquesta presència aclareix la ment, restaura el nostre cor  descobrint la pròpia essència.

Qui sóc jo?  …. 

Qui sóc jo, de veritat? ….

Qui sóc jo en aquest joc estrany que sovint no entenc?

La ment vol respostes … el cor no les necessita.

El cor es nodreix de la seva pròpia presència. En te prou amb sentir-se a si mateix.

En el seu batec hi troba un bàlsam infinit … en el seu batec hi descansa eternament …

captura-de-pantalla-2015-09-28-a-las-00-51-39

APRÈN A CREURE EN EL TEU PODER INTERIOR PER VIURE ELS TEUS DESITJOS … ELS DE VERITAT

nou

Acabem de començar un nou any …

Acabem d’iniciar una nova energia que, si vols, et pot ajudar a aconseguir tot allò que vulguis …

Centra’t uns instants en el que t’agradaria sentir en futur immediat, uns mesos endavant … Tanca els ulls i viu uns instants la imatge de tu que vols estar vivint, des del sentiment i l’experiència … Intenta visualitzar la teva cara … el teu cos … però, sobretot, intenta sentir les emocions i el sentir d’aquest moment !!

Tingues present que tot allò que ets capaç de sentir amb els ulls tancats, vivint-ho com un ‘JA ÉS’, des de la meditació o des d’un moment de relaxació i pau … amb la ment en calma … ubicat/da en el SENTIR més profund, planta una llavor al teu camp energètic, mental i emocional que no té volta enrere.

Sentir el que sigui, és crear-ho, t’agradi o no. Tant per bé com per no tant bé !!

T’has adonat que si tu estàs trist/a el món és trist? Que si tu estàs enfadat/da, no pares de barallar-te amb tothom? … si tu estàs alegre, no tens ganes de discutir i tot és més bonic?

Per tant, la teva realitat és la que crees i interpretes des del teu interior …

Tu posa-hi els somriures, la pau, la calma, l’amor … el que vulguis sentir !!

I deixa que l’univers faci la resta !! Rendeix-te …

Per tant, tot el que creguis que mereixes i desitges a partir d’ara, dedica-hi uns instants cada dia a plantar, regar i fer-ho créixer … Et recomano que no vagis molt endavant en el temps … Treballa l’instant present i com molt els propers mesos, consolidar una nova forma de sentir-te … una nova forma de pensar … una nova forma d’agrair … una nova forma d’estimar i estimar-te … una nova forma de relacionar-te amb tu mateix/a, la teva vida, els teus i el món …

Prova-ho !!

T’asseguro que no serà per que si …

T’asseguro que poc a poc et sentiràs diferent … que poc a poc construiràs un nou ‘jo’, el que tu vulguis … que de ben segur que serà actualitzat i millor, més lliure, més valent, més amorós, més desaferrat, més alegre, més equilibrat … i vibraràs més alt (des de l’àtic de tu mateix/a) i podràs observar una nova realitat meravellosa que tens al teu abast quan deixes de focalitzar-te en el que NO vols i t’enfoques en el que ‘SI val la pena’ !!

Endavant sempre amb un gran somriure … jo t’ho desitjo de tot cor !!

captura-de-pantalla-2015-09-28-a-las-00-51-39

EL DIA QUE ET DIVORCIES DE L’EGO

arbre de nit

Un dia, després de varis aniversaris i molta familiaritat, vas decidir divorciar-te de l’Ego.

Tal com passa en qualsevol separació, vas sentir molta por. Es va tractar d’un matrimoni infeliç o abusiu tot i que la veritat és que havies estat, fins a cert punt, còmode amb tot això. Aquest havia estat el teu únic punt de referència.

Però un bon dia vas sentir que ja havia estat suficient. Vas declarar: ‘aquest matrimoni s’ha acabat.’ I vas iniciar el tràmit.

Com passa amb qualsevol ex, encara segueixes interessant-te en tots els seus moviments. Cada vegada que et crida, respons. Et segueixes involucrant. Dubtes de la teva decisió de separar-te. Sents estirades il·lusòries de lleialtat. Dubtes. Però la gràcia està del teu costat i la teva decisió prevaleix. A poc a poc, amb el temps, et fas conscient que la seva atracció ja no és tan forta. L’interès va disminuint. La seva adherència es va relaxant.

A més, hi ha un nou Amor en la teva vida. L’Ésser. Cada vegada t’identifiques més en ell. Et vas enamorant amb més i més profunditat. És summament amable i nutritiu. Reconeixes que mai abans havies estat estimat d’aquesta manera. Simplement et deixa ser tal com ets. Et repeteix una i altra vegada el complet i perfecte que ets!

Un dia, quan l’Ego et crida, observes la llum que parpelleja en el teu telèfon i ni tan sols et molestes a contestar. Somrius davant el record llunyà en què tot això s’ha convertit, i se t’escapa una petita rialleta al preguntar-te: ‘¿com va ser que algun dia vaig quedar atrapat en ‘ aquesta història ‘?!

Et sents agraït que tot hagi acabat d’una vegada per totes, mentre et cargoles en els braços d’aquest, el teu Amor definitiu, a qui saps que mai deixaràs anar.

Estàs a Casa.

-Mooji-

Amb aquestes paraules la saviesa torna a mostrar-nos que l’únic camí és anar desidentificant-nos del nostre personatge , per deixar fluir l’essència de qui som en realitat, més enllà del cos, la ment i les emocions. Un gran propòsit que ens ocuparà la resta de la nostra vida amb un gran retorn …. Ens hi posem?

 

RETORN A L’ORIGEN

 

no rendirse

Quan tot s’enfonsa  … Cal mirar a dins i passar per sobre del caos, per trobar el propi centre i sentir pau ..

Quan deixes d’identificar-te amb el que succeeix i simplement acceptes el que és, aconsegueixes una expansió que et dóna pau …  quan reconeixes que ets només una titella moguda pels fils del teu ego, llavors trobes la pau …

Quan entens que ningú et fa res a tu, que en la vida no hi ha res bo ni dolent, que tots formem part d’una gran xarxa perfecta teixida des de cada un dels éssers que vivim dins de l’aparent únic vehicle visible … el personatge, sustentat per aquest cos humà que hem creat desde l’inici i ens costa tant de desidentificar …

Quan som capaços de sentir que som alguna cosa més que un tros de carn deixant-se portar a la deriva, llavors deixem d’envellir doncs connectem amb l’eternitat  … Canviant de forma, de nom i fins i tot de cor, aprenent a cada instant, fent nostre cada moment … modificant el full de ruta aparentment establert per les estructures que ens envolten … per el que se suposa que hem de fer … de sentir …. de pensar ….
Si podem aconseguir entendre que tot és perfecte i fluïm amb la vibració més elevada de la que siguem capaços,  amb sentiments d’unitat, d’amor, de goig, d’alegria, de perfecció, serenitat o bellesa …. tot estarà bé, ja que ens trobarem en el present continu de l’únic que és realment veritable …. Aleshores potser ens adonarem que mai hem estat separats de l’origen, que aquesta experiència vital que no podem entendre desde la ment, s’ens ofereix amb un propòsit evolutiu imparable, un joc curiós, una mena de pastanaga que ens estira amb força però que ja no ens creiem … Perquè ja hem descobert que estem en un holograma infinit, que ens portarà al viatge de retorn a la llar, a la nostra veritable casa … Només som una gota d’un oceà experimentant en una falsa separació per retornar més complerts ….

Tornar a l’origen, per adonar-te que mai t’en vas anar …

PROPÒSIT PER UN ANY QUE COMENÇA

4673a760350f0942d31051c19080b885

En la ment de tot ésser humà, un canvi d’any acostuma a suposar un punt d’inflexió per endreçar algun que altre enfoc de la pròpia vida i fer una llista de coses més o menys importants que mentalment ens imposem.

En aquesta llista carregada de coses més fàcils o més dificils, sovint ens oblidem de les emocions que porten afegides …   

Perquè no decidim primer fer l’anàlisi al revés?

Perquè no ens preguntem primer els sentiments que qualsevol decisió ens aportarà?

Perquè no decidim primer què volem sentir …. en què volem emocionar-nos …. amb què volem vibrar ?

Perquè no viatgem cap a les profunditats de nosaltres i ens deixem embriagar per la fragància sincera del què sentim des de l’ànima, des del cor …?

Perquè no ens ubiquem en l’únic propòsit real de la vida i ens gravem amb lletres d’or les següents paraules ben clares :

LA MEVA VIDA ÉS UNA GRAN EXPERIÈNCIA I EM DEMANO TOT EL QUE NECESSITO PER AVANÇAR, SER MILLOR I MÉS FELIÇ …..

Aquest és un primer pas per fer un canvi en la llista de propòsits i deixar d’utilitzar els fets externs (que potser són irrelevants o no, qui sap …..?) i focalitzar millor en un pla intern que segur que serà d’un retorn sense limits …..

Potser cal descobrir que res extern és tant important ?

Potser demanem als altres que ens facin feliços i omplin el nostre buit intern sense adonar-nos que res pot ser omplert des de fora ?

Potser caldria entendre que si estem positius i amb bona energia res del que ens no ens satisfaci de la nostra vida no té tant pes com el nostre propi estat ?

Potser els qui tenim més a prop només ens mostren el què hem d’entendre en nosaltres?

Potser cal que ens acceptem tal i com som o que ens proposem estimar-nos una mica més?

Entregar la clau de la nostra vida al sentir … i aprendre a parar les raons de la ment és el primer pas per :

VIURE O SOBREVIURE   

La llibertat i la força és a dins i això implica deixar de fomentar els esquemes imposats per l’exterior per convertir-nos en éssers humans preparats per recuperar el sentit del que realment importa :

DESCOBRIR LA PLENITUD I L’ALEGRIA

Aquest podria ser l’únic propòsit pel 2016. T’hi atreveixes?

CREURE EN LA VIDA

collita i sembrar

Cal no defallir. És bò creure en la vida encara que no sempre sigui el que esperem. Cal que generem sempre un petit motiu per seguir-hi creient. Una il-lusió, un compromís, una mirada, un gest, una llum a l’horitzó … un alè de plenitud, observar la bellesa al racó més insòlit, petites coses del nostre dia a dia corrent, petites coses que omplen el nostre camí humà… Ampliem la nostra mirada, ampliem l’enfocament i segur que hi trobarem molt més, doncs per veure el tresor més amagat cal tenir els ulls ben oberts !! Donant …. rebent, qui sap? Només depèn de cadascún de nosaltres.

‘Seguiré creient, tot i que la gent perdi l’esperança. Seguiré donant amor encara que altres sembrin odi. Seguiré construint, tot i que altres destrueixin. Seguiré parlant de pau, fins i tot enmig d’una guerra. Seguiré il·luminant fins i tot enmig de la foscor. I seguiré sembrant encara que altres trepitgin la collita. I seguiré cridant, tot i que altres callin. I dibuixaré somriures, en rostres amb llàgrimes. I transmetré alleujament, quan vegi dolor. I regalaré motius d’alegria on només hi hagi tristesa. Convidaré a caminar a qui va decidir quedar-se. I aixecaré els braços, als que s’han rendit. Perquè enmig de la desolació hi haurà un nen que ens mirarà, esperançat, esperant alguna cosa de nosaltres. I fins i tot enmig d’una tempesta, per algun costat sortirà el sol. I enmig del desert creixerà una planta. Sempre hi haurà un ocell que ens canti, un nen que ens somrigui i una papallona que ens brindi la seva bellesa‘. Mahatma Gandhi

PRESÈNCIA

hipnosi

Tan sovint com et sigui possible, queda’t amb la naturalesa essencialment silenciosa

de la teva presència natural, encara que sigui per uns minuts. Rebutja tota idea sobre ser ‘algú’.

Deixa’t ser simplement ‘obertura’. Una impressió de vastitud pot ser presenciada.

Deixa’t ésser. Re-asumeix llavors teves activitats ‘normals’.

El observar està passant -i sense etiquetes ni paraules- no hi ha cap testimoni, ni objectes.

Deixa a la ment descansar en res.

Deixa-la  ser espaiosa. Una obertura vivent. Observa.

Veu. El veure natural està espontàniament aquí.

-Gilbert Schultz-

EL MÓN CONTINUA GIRANT …..

Captura de pantalla 2015-07-09 a la(s) 17.53.08

Asseguda en un racó de la meva vida, veient passar a les persones, em vaig adonar que mentre jo plorava per les ferides passades i pel mal que altres em van fer, la resta del món continuava girant….

Que mentre jo em queixava pels meus errors i sospirava per les meves pèrdues, el món seguia girant ….

Que mentre jo em lamentava pel que no va poder ser, pels amors perduts, pel temps desaprofitat, pels viatges sense fer, pels menjars sense provar, el món seguia girant ….

Que els altres van seguir el seu camí, avançant, creixent, i jo em vaig quedar asseguda, esperant consol, algú que m’aixequés o potser em donés una solució als meus problemes …

Que mentre no podia recordar l’última vegada que vaig ser feliç només per ser-ho i agrair la vida que tinc, la resta del món continuava girant…

Que la vida em passava i jo em perdia oportunitats mentre el món seguia girant….

Fins que un dia vaig decidir aixecar-me i seguir el meu propi camí , donar a cada persona i a cada instant el seu just valor , somriure més , abraçar més fort i sentir la vida amb més ganes .

Decideix viure i explicar el que és estar asseguda en un racó , al marge de la teva pròpia vida mentre el món continua girant ….