Autor: gina

Passió per la natura, la música clàsica, la meditació i sobretot la reflexió del que és la vida i la mort.

TOT EL QUE ENS TRENCA I DOBLEGA, ENS FA MÉS HUMANS

Que està passant al món? Apareix un petitíssim organisme que sense raó aparent mata i emmalalteix persones, col-lapsa sistemes econòmics, polítics i socials i protagonitza l’inici d’un canvi històric, sobretot al prepotent primer món.
Provablement l’any 2020 marcarà l’inici d’una nova forma de viure més propera als autèntics valors humans perquè res podrà ser igual. Potser hi haurà moltes resistències a entendre els canvis, segur que no serà fàcil per a la majoria, però el fet és que ens portarà a reinterpretar el valor de l’ésser humà enfront a tantes formes absurdes amb les que hem crescut i que potser ni tant sols ens haviam plantejat. Aquesta pandèmia ens ha igualat a tots  .. Grans, petits, rics, pobres, de qualsevol raça, sexe o pais, amb cultura o ignorància, amb poder o sense … Els nostres egos carregats de separativitat s’enfonsen a les profunditats dels dubtes i incerteses d’un futur immediat que ara mateix desconeixem. Però … Tot el que ens doblega ens fa créixer.
Tot el que resisteix, persisteix.
Tot el que acceptem, s’afluixa.

Tot el que comprenem, deixa de manifestar-se de nou. Les lliçons ben apreses ja no tornen a nosaltres. Si un cas, en vénen de noves i diferents. I aquesta és una bona lliçó per a tota la humanitat. Potser el planeta està enfadat amb nosaltres, potser no el tractem com voldria i tot i que té recursos de sobres, ens envia una lliçó d’humilitat, qui sap?
S’ha colat un intrús microscòpic capaç de canviar la vida de milions de persones, capaç de propiciar un canvi de paradigma humà, social i econòmic. Del micro al macro.
On està la diferència? Potser ara veiem que no n’hi ha.
Una cel-lula … Un planeta …  Un univers … El mateix? Potser tot el que vagi passant aquests dies ens ajudarà a sentir-nos un conjunt de cel.lules fràgils, humils i efímeres (micro) per entendre que també sóm una ànima eterna, gran i indestructible (macro), aquesta que forma part d’un absolut inabastable, d’una consciència unificada, d’un univers en continua expansió. Tanca els ulls, respira profundament i deixa que et parli.

SOM LLIURES DE VERITAT?

L’Ësser humà neix lliure, però està encadenat per tots costats‘. J.J.Rousseau

Hi ha moltes maneres de ser i sentir la vida però hem nascut en una societat que en comptes d’educar-nos per pensar per nosaltres mateixos, ens ha ensenyat a pensar de la manera que interessa al propi sistema i nosaltres de forma inconscient ens hi hem deixat portar.
Cada un de nosaltres és un ésser singular i especial. Sortir de les creences de pensament del lloc on vivim, de la família o de l’entorn és observar en quantes situacions ens deixem portar, creient-nos i deixant de questionar l’absurd que mou la majoria d’aspectes de la nostra societat. I és que potser desconeixem que sóm cocreadors de la nostra vida i questionar-nos ens incomoda o ens fa molta por.
Fem una reflexió íntima de com responem :
Sóm ‘adults nens’ o ‘adults conscients’?
Com són les nostres relacions?
Actuem de forma Automàtica o Conscient?

En el grup de persones amb resposta automàtica les relacions són limitants, conflictives e insatisfactories.
Necessiten als altres per ser feliços i per tant es basen en víncles d’aferrament, ‘Que em dones?’, ‘Que et dono?’ rebent ferides constants quan l’altre no ofereix l’intercanvi desitjat.
Des d’aquesta resposta hi ha actitud victimista enfront a la vida. Els altres són la causa del malestar i sofriment. Culpen als altres pel dolor que senten.
La ment és rígida i sempre esperan inconscientment que els altres cumpleixin amb la seva expectativa. Es creuen el centre del seu univers i es decepcionen constantment. La frustració està servida. Necessiten que els altres omplin els seus buits interiors. Volen sempre canviar als altres pensant que saben millor que ells el que necessiten, aquí les relacions amb pares, fills, parelles, amics …. 
Utilitzen el patró de ‘bona persona’ perquè en el fons volen una bona imatge social que els doni el reconeixement que potser no senten a dins. Aquí les màscares són construïdes a la perfecció per sentir-se segurs en les relacions. Hipocresia i conductes falses són la clau social. Potser els costa dir ‘no’ als altres per no ser jutjats d’egoistes. No els agrada la soledad, consideren que estar sols és un fracàs. Els agrada estar amb gent i mantenir converses que no passen de la major superficialitat. La manipulació o el xantatge emocional és la clau per aconseguir el que volen. Els agrada fer sentir culpables als que no s’hi sobmeten. Senten gelos perquè sempre s’estan comparant amb els altres.
Des d’algun o varis d’aquests patrons automàtics de funcionar s’expressen els ‘adults nens’, adormits o amb funcionament de resposta automàtica.

En el grup de resposta conscient, aquests adults ja més desperts, han descobert que ningú pot fer-los feliços al igual que ells tampoc poden fer feliços a ningú més enllà de l’amor que puguin sentir a través de l’altre. Principalment perquè han descobert que la veritable felicitat resideix a l’interior de cada ésser humà.
Entenen que les relacions els poden fer créixer, acompanyar, animar, aportar, però sobretot els ensenyen moltíssim … tot i així saben que cultivar el  propi món interior és una tasca individual que ningú pot fer per l’altre.
 Han descobert que ningú té el poder de ferir-los emocionalment sense el seu consentiment. Són plenament responsables de les seves emocions. I estan compromesos amb deixar de pertorbar-se a si mateixos, aprenent a domesticar la seva ment i els seus pensaments.  Alliberen als altres d’haver de complir amb les seves expectatives.
Compten amb una ment molt més flexible i altruista. Han après a fluir amb el que la realitat els mostra a cada moment. Se senten abundants i estimen als altres pel que són. No limiten la seva capacitat d’estimar en cap cas perquè ja no volen res per a si mateixos. Més que res perquè han comprovat que l’amor beneficia més a qui estima que al qui és estimat. Saben que estimar és voler el millor per l’altre, no per a ells.
Cultiven la humilitat i el respecte. Dediquen temps i espai a atendre les seves necessitats emocionals, aprenent a ser feliços per si mateixos. Això és el que els permet acceptar i respectar els altres tal com són, encara que no estiguin d’acord amb ells. Han passat per un procés d’autoconeixement que els ha permès madurar, alliberant-se de qualsevol careta que els allunyi de la seva autenticitat. Saben que el més important és estar bé amb ells mateixos i estableixen vincles lliures basats en l’honestedat i transparència del cor.  
Els adults conscients han conquerit la seva llibertat interior. Han après a prioritzar en si mateixos, estimant-se amb tot el seu cor. Més que res perquè saben que la relació més important és la que estableixen amb ells i que la resta de relacions són un joc de miralls i projeccions bonic però ja menys necessari que per als ‘adults nens’.
Són autosuficients. Necessiten la solitud per cultivar la relació íntima amb ells mateixos, convertint-se en els seus millors amics. Així és com poden intimar veritablement amb altres persones. No es basen en la manipulació ni el xantatge emocional. Comprenen que les relacions humanes s’estableixen de forma lliure i voluntària. D’aquí que simplement acceptin els altres tal com són.
Comprenen que cada ésser humà és únic i singular. I que de res serveix comparar-se. Admiren a aquelles persones autèntiques que destaquen per la seva vàlua i originalitat. Cultiven la comprensió, impregnant genuïnament d’alegria a tots els que els envolten. Són persones fàcils i estimades perquè deixen la seva empremta als altres per allà on passen. La seva mirada és neta, franca i mostra calma interior. No hi ha res a amagar a dins seu. Es mostren tal com són.
Curiosament aquesta actitud podria ser vista com egoista pels ‘adults nens’ però justament és tot el contrari ja que ‘l’adult conscient’ prefereix que la seva transparència no falsegi actituds, en el SI o en el NO, sabent gestionar la seva vida en pensament, paraula i obra, caminant amb passos ferms i rectificant tantes vegades com li calgui.

Ser adults madurs, tenir relacions conscients, un bonic repte per a tots.

UN ANY MÉS …

Cada final d’any em dóna la sensació que tanco una etapa i en començo una altra de nova … Sobretot em dóna un nou punt de partida de mi mateixa que m’agrada utilitzar tot i que no sóc de gaires rituals.

Però la nit de cap d’any em convida a fer un inventari personal i reflexionar en tot el que ha suposat l’any que deixo enrere. 365 dies per a ser aprofitats conscientment un a un.
Per tant, quan estic sola, després de l’alegria de la celebració, faig un repàs emocional de com m’he sentit en l’etapa que simbòlicament tanco, dels fets que he experimentat, del que he rebut i donat o del què m’hagi costat una mica més de pair. No acostumo gaire a mirar enrere però en aquest moment em permeto reviure aquest passat immediat, acollint el millor i el ‘no tan millor’, entenent el propòsit d’abraçar totes les experiències, enriquint-me amb elles i a través d’elles. I em faig la pregunta : Sóc la mateixa de fa un any?, i sento una onada de reconeixement intern i profund perquè jo sé que no sóc la mateixa.

De fet, no voldria ser la mateixa perquè tinc la certesa de quantes coses he après de nou …  Quantes noves idees, errors, formes i experiències han ajudat a nodrir-me … Situacions senzilles o complicades amb les que he fluït i obstacles que em mostren que encara no en sé prou doncs m’han pertorbat en excés o m’han costat d’acceptar.
Per tant, en aquesta última nit de l’any he tornat a la linealitat del temps i he honrat tots els records que em vénen al cap amb una nostàlgia que em fa humana i sensible, però que acomiada i agraeix la que ja he sigut, la que he estat en versió 2019. Sé que tot es pot millorar i jo ho desitjo profundament. Per tant, dono la benvinguda a la nova versió 2020 reflexionant agradablement amb quants petits nous reptes posaré la meva intenció.

I en aquest moment em deixo portar per la màgia del moment i observo a dins meu les respostes que em van arribant per a crear una versió millorada i més desperta, que no em deixi oblidar, entre d’altres, de veure la senzillesa en totes les petites coses, a través de tot i de tothom … que em permeti veure espurnes de bellesa per tot arreu amb uns nous ulls que no siguin només els físics, un nou ‘jo’ que em porti a ser més tolerant amb els altres o amb mi mateixa, fugint, tant com sigui possible, de jutjar si els fets, actituds o comportaments estan bé o malament. Perquè sé que res és el que sembla … Sé que els meus ulls ja no volen veure el més aparent de coses, basant-se en la solidesa de la materia, en les formes i paraules, en els missatges socials o personals … Perquè vull veure molt més enllà.
Sé que vull seguir enfocada sempre endavant, deixant espai per tot el que l’univers em vulgui mostrar. Sé que faré tot el que estigui en mi per sentir-me més i més conscient de la temporalitat d’una vida curta que mai deixi d’expressar-se a cada instant com el tresor més  valuós en si mateixa … 
Estic en l’inici d’un nou any per a seguir descobrint que tot el que m’aparti de la meva PAU interna és un autèntic error … Cauré i m’aixecaré tantes vegades com calgui per seguir fidel a aquest únic propòsit que hi ha dins meu … Sé que hauré d’estar molt desperta per fer-ho possible i celebraré molt cada dia que ho aconsegueixi. Estic segura que d’una banda l’univers m’escolta i que farà el possible per ajudar-m’hi, de l’altre ja me’n encarrego jo.

Et desitjo una bonica MILLOR VERSIÓ 2020 per a tu i tothom …
segur que si hi ha silenci sentiràs com es vol manifestar …
segur que si hi ha calma, ella et parlarà profundament …
T’atreveixes a escoltar-la?


 

DIUEN PER AQUÍ QUE EM VAIG TORNAR BOJA

Et proposo unes paraules de la Conny Mendez per aquests moments que res té sentit … que tot sembla gris i apagat … que tens dificultats per il.lusionar-te … que tot el món extern sembla posar-se d’acord a la contra … que per més que estiguis en companyia, sents un buit intern … un malestar que apareix quan menys t’ho esperes … És per aquests moments que necessites una mica de poesia … unes espurnes de plenitud que aconsegueixin tocar la teva ànima per uns instants, per recordar que tu també ets aquesta plenitud que no deixes encara manifestar …

Diuen per aquí que em vaig tornar boja.

Que sempre estic somrient. Que em brillen els ulls.

Que converso amb les flors i ballo al meu jardí.

Diuen per aquí que crec en fades i àngels …

Que els obro les portes i finestres en els matins i els dono la benvinguda perquè inundin la meva llar de llum, alegria i benediccions.

Diuen per aquí que parlo de “rars afers” com Transcendència, Estar en Present, Energia, Immortalitat, Sanació, Consciència … 

Diuen per aquí que em vaig tornar boja.

Que li ensenyo a la gent a percebre la LLUM que brolla dels seus cossos … i que a sobre els mostro com s’apaga quan “pensem malament” …

Diuen per aquí que em vaig tornar boja.

Que no em regeixen agendes ni horaris.

Que als àpats a la meva taula també els parlo i els dic: “Diví Sustent, què fas a fora? Anem cap dins! “

Que tot em sembla bé, perfecte i sincrònic.

Que al advers li busco el bo i tots els dies beneeixo el Bé.

Que obro les portes per igual a Budistes, Evangèlics, Testimonis de Jehovà i Nova Era …

Que dono gràcies quan plou i quan fa sol.

Que dono gràcies quan arriba el transport i també quan em toca anar una estoneta a peu i un altre caminant.

Que rento la roba cantant i també quan cuino, netejo i ordeno.

Que ‘Com és això de que les flors em “xiuxiuegen” tot el que a la gent els passa? …

Però em sento amb tan Seny i tan Joiosa!

Serà contagiosa la bogeria?

Conny Méndez

Els valors més autèntics són els que ets capaç de sentir pel tot i pel res, des de la sencillesa de la vida.

Recorda que el millor de la vida és invisible als ulls i només tu ho pots sentir a dins teu … Aprèn a parar la ment i aquest invisible es manifestarà de ben segur !!

UN ANY 2018 PLE DE ‘POTSER’S’

Si decideixes iniciar un any millor, potser hi ha coses que necessites o t’agradarien, i per falta de temps, diners o voluntat, ajornes per un altre moment … que mai arriba ! Anem a veure’n uns quants !

Potser creus que són coses massa fàcils o les veus de difícil resolució … aquells impossibles als quals ja un dia ja et vas rendir …

Potser només necessites més calma, saber entendre millor la vida …

Potser més autoestima, potser més transcendència …

Potser necessites que algú t’acompanyi a redescobrir el valor de focalitzar-te, precisament en els valors que realment importen.

Potser necessites compartir i veure que hi ha situacions o sensacions dels altres que també són les teves i t’ajuda a no sentir-te diferent … i et dóna força per anar endavant

Potser dones massa importància als altres, com et veuen, que diran, si ho fas bé o no !!

Potser creus que la vida et fa enfadar, o entristir … i no la podràs canviar mai !

Potser has donat la clau de la teva vida a alguna persona, Pare, Mare, Parella, Fills, Germans, Amistats  … i has pensat que era per amor … estima o carinyo … però això et va desgastant o debilitant  …

Potser necessites que algú t’ajudi a ser TU … i fer-ho tan bé que puguis entendre, sense sentir-te malament,  que  estimar no comporta mai esclavitud interna …

Potser vols donar massa als altres, sentint inconscientment que així t’estimaran més i millor  ….

i reclames un retorn profund que mai arriba …

Potser no trobes el teu lloc al món … sempre són millors els altres que tu !!

Potser per més que t’esforcis no et sents reconegut/da … com si ningú et mirés  de veritat …

com si fossis transparent, pitjor o res !!

Potser sents soledat tot i estar envoltat/da de persones …

Potser sents que no encaixes a cap lloc …

Potser estàs bé amb la vida i amb els altres … una vida correcta, acceptable …. potser no hi ha grans patiments, però sents que falta alguna cosa, aquest cuquet intern que apreta per mostrar-se, aquesta altra cara de la vida molt més transcendent que saps quan t’hi poses, t’enriqueix una part profunda del teu COR (així en majúscules) …

Potser … potser …. potser … i així, infinits ‘potsers’ … tants com persones !!

Sigui el que sigui, no oblidis mai que a dins de cada persona, propera o del carrer, té una historia amagada, unes ombres que el/la fan patir i que potser portarà tota la vida a sobre, per desconeixement i acceptació inconscient d’un rol autoimposat del que no s’alliberarà fins la mort …

A l’EspaiSalut tenim la vocació profunda d’ajudar a que les persones que els faci falta, que sentin que ara és el moment, que es diguin un ‘prou’ intern i vertader, a que facin grans o petits passos cap a una millor realitat interna.

Des d’aquesta vocació inspirada en la saviesa de la que ens nodrim, aquesta visió bonica de tantes i tantes persones que, abans que nosaltres, han anat descobrint que quan caiem en aquests errors inconscients, és bo que en prenguem consciència per poder-ho alliberar …

No parlem de cap cosa complicada, sinó que, cal practicar i persistir en la seva neutralització que també la Neurociència proclama per fugir de les depressions i/o moltes de les malalties.

Al nostre centre divulguem i ajudem en la pràctica d’aquesta versió de persona, que va aprenent a sentir més calma, va aprenent a conèixer-se més i millor, tant amb teràpies més profundes com amb tot el que fem al dia a dia.

Ens fa feliços que tot el que sentim, es vagi colant poc a poc en més i més persones, tant des del nostre centre, com des d’arreu del món.

Mostrant que la consciència pot estar més desperta i anar traient pes erroni de l’interior abans que desemboqui en malestar, també ajudarem a calmar qualsevol malaltia abans adquirida …

No ens cansarem mai de mostrar a totes les persones quant necessari és anar-nos buidant per dins i ajudar a calmar els milions de cèl.lules del nostre cos que reben tota la nostra informació tant del dia a dia com l’arxiu del passat.

Desitgem que qualsevol cosa que facis aquest any sigui per un bé per a tu … ‘un bé de veritat’, ja que cuidant-te per dins, et sentiràs molt millor amb la vida i també donaràs molt millor als altres, creant espais d’harmonia i benestar per on passis.

Potser s’encomana el malestar, però segur que es transmet molt millor l’alegria, la pau i l’amor només des d’una petita mirada … aquesta mirada que nosaltres et desitgem profundament …

I, recorda, que la millor inversió que pots fer mai a la vida és en tu, ‘en l’ara’ … en el 2018 i en el ‘per sempre’ …

· BON ANY ·

Gina Parera

EL CÀLID BUIT DEL SILENCI

calmatotal

A l’interior de tot el que fem, a sota els nostres pensaments i sentiments, hi ha una presència profunda. És la diferència entre pensar sobre la vida i viure-la realment. La intel·ligència del cor creix a partir d’aquesta experiència directa. El que ens agrada i ens desagrada de la nostra personalitat ens controla menys, trobant-nos amb l’acceptació, la comprensió i la creativitat d’un ésser més expandit. La nostra capacitat de donar troba el seu origen. La consciència està immersa en un món interior, un regne sense fronteres que arriba a la nostra veritable essència.

No és una cosa màgica. No passa de sobte. Per a molta gent, la meditació és una pràctica de concentració. Deixem anar els pensaments i comencem a rebre la pau que hi ha darrere. Ens sorprèn descobrir que l’espai en el nostre cor és un estrany tipus d’imant que ens empeny cada vegada més cap a dins, cap a un llac en calma. Per a la majoria de nosaltres, tot comença quan ens trobem anant cap al nostre interior i aterrant en el silenci íntim. Apaguem la font de la nostra ment que no para, rebent el silenci.

És un silenci diferent …. cal escoltar bé aquest silenci. Cal sentir-nos des de dins, per connectar amb el més profund, amb un gran desconegut que no ens han presentat mai. Potser no ens havíem deixat …

Baixar a través dels núvols del pensament és arribar a un espai immens que modifica la forma en què ens veiem a nosaltres mateixos i al món. La riquesa d’aquesta pau buida la nostra consciència de les taques més profundes. Els nostres pensaments persistents, preocupacions, desitjos, records, totes les coses que ens impedeixen veure amb claredat, es fan petites fins que desapareixen.

Qui hagués imaginat que trobar aquesta immensitat interior ens alliberaria de les nostres compulsions, hàbits, judicis, alliberant-nos de nosaltres mateixos?

El càlid buit del silenci ens va curant amb suavitat… Dia rere dia.

És la càlida buidor d’una presència que perd la noció del temps i es perd en l’univers.

És un destí cap a l’interior que ofereix un resultat sense principi ni fi en si mateix …

El pensament i la consciència, la personalitat i l’ànima són coses diferents. Descobrir aquesta presència aclareix la ment, restaura el nostre cor  descobrint la pròpia essència.

Qui sóc jo?  …. 

Qui sóc jo, de veritat? ….

Qui sóc jo en aquest joc estrany que sovint no entenc?

La ment vol respostes … el cor no les necessita.

El cor es nodreix de la seva pròpia presència. En te prou amb sentir-se a si mateix.

En el seu batec hi troba un bàlsam infinit … en el seu batec hi descansa eternament …

captura-de-pantalla-2015-09-28-a-las-00-51-39

APRÈN A CREURE EN EL TEU PODER INTERIOR PER VIURE ELS TEUS DESITJOS … ELS DE VERITAT

nou

Acabem de començar un nou any …

Acabem d’iniciar una nova energia que, si vols, et pot ajudar a aconseguir tot allò que vulguis …

Centra’t uns instants en el que t’agradaria sentir en futur immediat, uns mesos endavant … Tanca els ulls i viu uns instants la imatge de tu que vols estar vivint, des del sentiment i l’experiència … Intenta visualitzar la teva cara … el teu cos … però, sobretot, intenta sentir les emocions i el sentir d’aquest moment !!

Tingues present que tot allò que ets capaç de sentir amb els ulls tancats, vivint-ho com un ‘JA ÉS’, des de la meditació o des d’un moment de relaxació i pau … amb la ment en calma … ubicat/da en el SENTIR més profund, planta una llavor al teu camp energètic, mental i emocional que no té volta enrere.

Sentir el que sigui, és crear-ho, t’agradi o no. Tant per bé com per no tant bé !!

T’has adonat que si tu estàs trist/a el món és trist? Que si tu estàs enfadat/da, no pares de barallar-te amb tothom? … si tu estàs alegre, no tens ganes de discutir i tot és més bonic?

Per tant, la teva realitat és la que crees i interpretes des del teu interior …

Tu posa-hi els somriures, la pau, la calma, l’amor … el que vulguis sentir !!

I deixa que l’univers faci la resta !! Rendeix-te …

Per tant, tot el que creguis que mereixes i desitges a partir d’ara, dedica-hi uns instants cada dia a plantar, regar i fer-ho créixer … Et recomano que no vagis molt endavant en el temps … Treballa l’instant present i com molt els propers mesos, consolidar una nova forma de sentir-te … una nova forma de pensar … una nova forma d’agrair … una nova forma d’estimar i estimar-te … una nova forma de relacionar-te amb tu mateix/a, la teva vida, els teus i el món …

Prova-ho !!

T’asseguro que no serà per que si …

T’asseguro que poc a poc et sentiràs diferent … que poc a poc construiràs un nou ‘jo’, el que tu vulguis … que de ben segur que serà actualitzat i millor, més lliure, més valent, més amorós, més desaferrat, més alegre, més equilibrat … i vibraràs més alt (des de l’àtic de tu mateix/a) i podràs observar una nova realitat meravellosa que tens al teu abast quan deixes de focalitzar-te en el que NO vols i t’enfoques en el que ‘SI val la pena’ !!

Endavant sempre amb un gran somriure … jo t’ho desitjo de tot cor !!

captura-de-pantalla-2015-09-28-a-las-00-51-39

EL DIA QUE ET DIVORCIES DE L’EGO

arbre de nit

Un dia, després de varis aniversaris i molta familiaritat, vas decidir divorciar-te de l’Ego.

Tal com passa en qualsevol separació, vas sentir molta por. Es va tractar d’un matrimoni infeliç o abusiu tot i que la veritat és que havies estat, fins a cert punt, còmode amb tot això. Aquest havia estat el teu únic punt de referència.

Però un bon dia vas sentir que ja havia estat suficient. Vas declarar: ‘aquest matrimoni s’ha acabat.’ I vas iniciar el tràmit.

Com passa amb qualsevol ex, encara segueixes interessant-te en tots els seus moviments. Cada vegada que et crida, respons. Et segueixes involucrant. Dubtes de la teva decisió de separar-te. Sents estirades il·lusòries de lleialtat. Dubtes. Però la gràcia està del teu costat i la teva decisió prevaleix. A poc a poc, amb el temps, et fas conscient que la seva atracció ja no és tan forta. L’interès va disminuint. La seva adherència es va relaxant.

A més, hi ha un nou Amor en la teva vida. L’Ésser. Cada vegada t’identifiques més en ell. Et vas enamorant amb més i més profunditat. És summament amable i nutritiu. Reconeixes que mai abans havies estat estimat d’aquesta manera. Simplement et deixa ser tal com ets. Et repeteix una i altra vegada el complet i perfecte que ets!

Un dia, quan l’Ego et crida, observes la llum que parpelleja en el teu telèfon i ni tan sols et molestes a contestar. Somrius davant el record llunyà en què tot això s’ha convertit, i se t’escapa una petita rialleta al preguntar-te: ‘¿com va ser que algun dia vaig quedar atrapat en ‘ aquesta història ‘?!

Et sents agraït que tot hagi acabat d’una vegada per totes, mentre et cargoles en els braços d’aquest, el teu Amor definitiu, a qui saps que mai deixaràs anar.

Estàs a Casa.

-Mooji-

Amb aquestes paraules la saviesa torna a mostrar-nos que l’únic camí és anar desidentificant-nos del nostre personatge , per deixar fluir l’essència de qui som en realitat, més enllà del cos, la ment i les emocions. Un gran propòsit que ens ocuparà la resta de la nostra vida amb un gran retorn …. Ens hi posem?

 

RETORN A L’ORIGEN

 

no rendirse

Quan tot s’enfonsa  … Cal mirar a dins i passar per sobre del caos, per trobar el propi centre i sentir pau ..

Quan deixes d’identificar-te amb el que succeeix i simplement acceptes el que és, aconsegueixes una expansió que et dóna pau …  quan reconeixes que ets només una titella moguda pels fils del teu ego, llavors trobes la pau …

Quan entens que ningú et fa res a tu, que en la vida no hi ha res bo ni dolent, que tots formem part d’una gran xarxa perfecta teixida des de cada un dels éssers que vivim dins de l’aparent únic vehicle visible … el personatge, sustentat per aquest cos humà que hem creat desde l’inici i ens costa tant de desidentificar …

Quan som capaços de sentir que som alguna cosa més que un tros de carn deixant-se portar a la deriva, llavors deixem d’envellir doncs connectem amb l’eternitat  … Canviant de forma, de nom i fins i tot de cor, aprenent a cada instant, fent nostre cada moment … modificant el full de ruta aparentment establert per les estructures que ens envolten … per el que se suposa que hem de fer … de sentir …. de pensar ….
Si podem aconseguir entendre que tot és perfecte i fluïm amb la vibració més elevada de la que siguem capaços,  amb sentiments d’unitat, d’amor, de goig, d’alegria, de perfecció, serenitat o bellesa …. tot estarà bé, ja que ens trobarem en el present continu de l’únic que és realment veritable …. Aleshores potser ens adonarem que mai hem estat separats de l’origen, que aquesta experiència vital que no podem entendre desde la ment, s’ens ofereix amb un propòsit evolutiu imparable, un joc curiós, una mena de pastanaga que ens estira amb força però que ja no ens creiem … Perquè ja hem descobert que estem en un holograma infinit, que ens portarà al viatge de retorn a la llar, a la nostra veritable casa … Només som una gota d’un oceà experimentant en una falsa separació per retornar més complerts ….

Tornar a l’origen, per adonar-te que mai t’en vas anar …

PROPÒSIT PER UN ANY QUE COMENÇA

4673a760350f0942d31051c19080b885

En la ment de tot ésser humà, un canvi d’any acostuma a suposar un punt d’inflexió per endreçar algun que altre enfoc de la pròpia vida i fer una llista de coses més o menys importants que mentalment ens imposem.

En aquesta llista carregada de coses més fàcils o més dificils, sovint ens oblidem de les emocions que porten afegides …   

Perquè no decidim primer fer l’anàlisi al revés?

Perquè no ens preguntem primer els sentiments que qualsevol decisió ens aportarà?

Perquè no decidim primer què volem sentir …. en què volem emocionar-nos …. amb què volem vibrar ?

Perquè no viatgem cap a les profunditats de nosaltres i ens deixem embriagar per la fragància sincera del què sentim des de l’ànima, des del cor …?

Perquè no ens ubiquem en l’únic propòsit real de la vida i ens gravem amb lletres d’or les següents paraules ben clares :

LA MEVA VIDA ÉS UNA GRAN EXPERIÈNCIA I EM DEMANO TOT EL QUE NECESSITO PER AVANÇAR, SER MILLOR I MÉS FELIÇ …..

Aquest és un primer pas per fer un canvi en la llista de propòsits i deixar d’utilitzar els fets externs (que potser són irrelevants o no, qui sap …..?) i focalitzar millor en un pla intern que segur que serà d’un retorn sense limits …..

Potser cal descobrir que res extern és tant important ?

Potser demanem als altres que ens facin feliços i omplin el nostre buit intern sense adonar-nos que res pot ser omplert des de fora ?

Potser caldria entendre que si estem positius i amb bona energia res del que ens no ens satisfaci de la nostra vida no té tant pes com el nostre propi estat ?

Potser els qui tenim més a prop només ens mostren el què hem d’entendre en nosaltres?

Potser cal que ens acceptem tal i com som o que ens proposem estimar-nos una mica més?

Entregar la clau de la nostra vida al sentir … i aprendre a parar les raons de la ment és el primer pas per :

VIURE O SOBREVIURE   

La llibertat i la força és a dins i això implica deixar de fomentar els esquemes imposats per l’exterior per convertir-nos en éssers humans preparats per recuperar el sentit del que realment importa :

DESCOBRIR LA PLENITUD I L’ALEGRIA

Aquest podria ser l’únic propòsit pel 2016. T’hi atreveixes?