Mes: Mai de 2015

LA INVITACIÓ

noia arbre

No m’interessa saber com et guanyes la vida. Vull saber el que ànsies, i si t’atreveixes a somiar amb el que el teu cor anhela.

No m’interessa la teva edat. Vull saber si t’arriscaries a semblar un ximple per amor, pels teus somnis, per l’aventura d’estar viu.
No m’interessa quins planetes estan en quadratura amb la teva Lluna. Vull saber si has arribat al centre de la teva pròpia tristesa, si les traïcions de la vida t’han obert o si t’has pansit i tancat per por de nous dolors. Vull saber si pots viure amb el dolor, amb el meu o el teu, sense tractar de dissimular-ho, de atenuar ni de posar-hi remei.
Vull saber si pots experimentar amb la plenitud, l’alegria, la meva o la teva, si pots ballar amb passió i deixar que l’èxtasi et penetri fins a la punta dels dits dels peus i les mans sense que la teva prudència ens cridi a ser acurats, a ser realistes, a recordar les limitacions pròpies de la nostra condició humana.
No m’interessa saber si el que m’expliques és cert. Vull saber si pots decebre una altra persona per ser fidel a tu mateix; si podries suportar l’acusació de traïció i no trair la teva pròpia ànima …
Vull saber si pots veure la bellesa cada dia, encara que no sigui agradable, i si pots fer que la teva vida sorgeixi de la propia presència.
Vull saber si pots viure amb el fracàs, el teu i el meu, de peu a la riba del llac cridar-li a la platejada forma de la lluna plena: ‘Si !!’
No m’interessa saber on vius ni quants diners tens. Vull saber si et pots aixecar després d’una nit d’aflicció i desesperança, esgotat i masegat fins als ossos, i fer el que sigui necessari per alimentar els teus fills.
No m’interessa saber a qui coneixes ni com vas arribar fins aquí. Vull saber si et quedaràs al centre del foc amb mi i no ho rehuirás.
No m’interessa saber ni on, ni com, ni amb qui vas estudiar. Vull saber el que et sosté, des de l’interior quan tota la resta s’ensorra.
Vull saber si pots estar sol amb tu i si en veritat aprecies la teva pròpia companyia en moments de buit.

Precioses paraules del llibre ‘La invitació’ de Oriah Mountain Dreamer, una dona canadenca coneixedora dels costums i creences dels indis nord-americans, que ens apropa a la bellesa en el seu estat més pur ………

Anuncis

LA VERITAT NO TÉ OBLIGACIONS

Captura de pantalla 2015-04-19 a la(s) 02.59.55
Va dir el mestre: Les millors coses de la vida no poden aconseguir-se per la força.
Pots obligar a menjar, però no pots obligar a sentir fam.
Pots obligar a algú a anar a dormir, però no pots obligar-lo a dormir.
Pots obligar que et sentin, però no pots obligar a que t’escoltin.
Pots obligar a aplaudir, però no pots obligar que s’emocionin i s’entusiasmin.
Pots obligar que et facin petons, però no pots obligar a que et desitgin.
Pots obligar que forcin un gest de somriure, però no pots obligar a riure.
Pots obligar que et elogiïn, però no pots obligar a despertar admiració.
Pots obligar que t’expliquin un secret, però no pots obligar a inspirar confiança.
Pots obligar que et serveixin, però no pots obligar que t’estimin.
Sentir fam, dormir, escoltar, emocionar-nos, entusiasmar-nos, desitjar, riure, sentir admiració, sentir confiança, estimar …… són accions que no admeten la força, l’obligació.
Són accions meravellosament inconscients ……….. Res autèntic pot ser forçat !!