Mes: Juliol de 2015

EL MÓN CONTINUA GIRANT …..

Captura de pantalla 2015-07-09 a la(s) 17.53.08

Asseguda en un racó de la meva vida, veient passar a les persones, em vaig adonar que mentre jo plorava per les ferides passades i pel mal que altres em van fer, la resta del món continuava girant….

Que mentre jo em queixava pels meus errors i sospirava per les meves pèrdues, el món seguia girant ….

Que mentre jo em lamentava pel que no va poder ser, pels amors perduts, pel temps desaprofitat, pels viatges sense fer, pels menjars sense provar, el món seguia girant ….

Que els altres van seguir el seu camí, avançant, creixent, i jo em vaig quedar asseguda, esperant consol, algú que m’aixequés o potser em donés una solució als meus problemes …

Que mentre no podia recordar l’última vegada que vaig ser feliç només per ser-ho i agrair la vida que tinc, la resta del món continuava girant…

Que la vida em passava i jo em perdia oportunitats mentre el món seguia girant….

Fins que un dia vaig decidir aixecar-me i seguir el meu propi camí , donar a cada persona i a cada instant el seu just valor , somriure més , abraçar més fort i sentir la vida amb més ganes .

Decideix viure i explicar el que és estar asseguda en un racó , al marge de la teva pròpia vida mentre el món continua girant ….

Anuncis

UNITAT AMB EL TOT I INDIVIDUALITAT

quietud

“En un pol de la meva existència formo una sola cosa amb les pedres i els arbres. Aquí he de reconèixer el domini de la llei Universal. Allà és on neixen els fonaments de la meva existència. La seva força està en què estigui fermament subjecta a l’abraçada del món comprensiu, i en la plenitud de la comunió amb totes les coses.
“Però per l’altre pol del meu ésser estic separat de tot. Allà jo sóc absolutament únic, jo sóc jo, jo sóc incomparable. Tot el pes de l’univers no pot aixafar aquesta individualitat meva. Jo la mantinc tot i la tremenda gravetat de les coses. És petita en aparença però gran en realitat; es manté ferma davant les forces que volguessin robar-li allò que la caracteritza i fer-la una amb la pols “.
RABINDRANATH TAGORE.