La impressionant plasticitat del cervell obre infinites possibilitats a la transformació humana.

Cada persona pot transformar-se a si mateixa i  la seva realitat, si vol . És un ensenyament que procedeix no només de la tradició oral ( voler és poder ) , sinó del budisme. Recents investigacions científiques corroboren a més la validesa d’aquesta capacitat humana : som lliures per decidir quin tipus de persona volem ser. La pedra filosofal per a la transformació és una barreja de la voluntat , la intenció i de la impressionant plasticitat del cervell. 

La meditació permet cultivar qualitats noves que a poc a poc es van incorporant de forma natural a la vida quotidiana.

El cervell reescriu els nostres records constantment

Quan era petita la meva mare em repetia “voler és poder “. A vegades, em feia l’efecte que no comprenia les meves dificultats per aconseguir algunes coses i que no veia els obstacles que em trobava en el camí.

Després dels anys i d’alguna que una altra lectura, he hagut d’admetre que aquella rica saviesa popular , s’avançava a les conclusions de les investigacions neurocientífiques del nou mil · lenni i al mateix temps , estava descrivint els principis bàsics d’una tradició filosòfica-espiritual que ni tan sols sabia que existia , el budisme .

Cada un de nosaltres pot, si vol, transformar-se a si mateix i per extensió , la seva realitat. De la mateixa manera , des de fa segles els budistes sostenen que tenim la capacitat de convertir el dolor en saviesa , l’enveja en compassió , l’angoixa en esperança : que tenim a les nostres mans la possibilitat d’esborrar les ferides del passat i esculpir un futur. Podem aprendre a ser feliços i plens .

En els regnes de la ciència , però, sempre s’havia pensat el contrari. El cervell , el capità general del nostre comportament i el nostre sentir, és inamovible , deien . No només no es pot canviar , afegien , sinó que al llarg de la vida anem perdent neurones que mai més es tornen a recuperar .

Fatalitat irreal !!

Els últims anys d’investigació neurocientífica demostren que aquesta fatalitat no és real . Més aviat tot el contrari . I vet aquí que la ciència demostra els principis del budisme: amb la intenció, amb la voluntat, amb el desig es canvia el que abans es considerava escrit en pedra: l’arquitectura cerebral .

Des de fa dues dècades el Dalai Lama es reuneix periòdicament amb neurocientífics occidentals amb l’objectiu d’unir dues aproximacions amb orígens molt diferents , però amb l’objectiu comú de comprendre la ment humana, la seva realitat i els camins per assolir el benestar . D’ aquestes trobades han sortit infinitat de projectes i dades molt valuoses .

El Dalai Lama ha insistit des del principi en que la força de la ment pot canviar el cervell i amb ell la nostra manera de viure i de crear el món que ens envolta . No obstant això , aquesta era una hipòtesi difícil d’acceptar per als científics .

La reunió de 2004 a Dharamsala (Índia ) entre ciència i budisme va tenir com a tema de discussió la importancia de la quietud mental per generar canvis en nosaltres.  Sembla que els investigadors han hagut de plegar-se a les evidències dels estudis i donar la raó al budisme .

Segons Michael Merzenich , un neurocientífic de la Universitat de Califòrnia – San Francisco (EUA ) , testifica el canvi de pensament :

“Cada moment triem i esculpim com treballa la nostra sempre canviant ment,  triem qui serem en el moment següent ” . O dit d’una altra manera , som lliures per decidir quin tipus de persona volem ser.

La pedra filosofal per a la transformació mental és una barreja del voler és poder , és a dir , de la voluntat , la intenció o la força de la ment i de la impressionant plasticitat del cervell . Igual que l’entrenament físic enforteix els músculs , l’entrenament mental modifica els circuits del cervell en la direcció que volem .

Si un s’obstina i ho desitja pot construir i potenciar els circuits de la felicitat , de l’harmonia , de l’empatia i tot el que vulgui . Per als budistes l’entrenament mental per excel · lència , l’eina per canviar el cervell i la realitat, és la meditació .

Però per descomptat no cal ser un monjo budista per gaudir dels efectes transformadors i creatius de la meditació .  “quan busseges en el teu interior , l’autèntic ésser està aquí i la veritable felicitat hi és. Hi ha un oceà enorme, sense límits’.

La meditació permet cultivar qualitats noves que a poc a poc es van incorporant de forma natural a la vida quotidiana . Al principi cal tenir la voluntat per dirigir la ment cap al lloc que desitgem i d’aquesta manera es comencen a formar noves connexions cerebrals que són primer camins i amb el temps es converteixen en autopistes cerebrals per a l’alegria , la compassió , l’empatia …

Per eliminar els pensaments o emocions negatives no cal lluitar contra elles sinó reemplaçar-les per altres positives . Dir “no a la guerra” és seguir donant protagonisme al conflicte , afirmar ” si a la pau” crea un nou circuit i esborra l’empremta de la guerra .

Nombrosos experiments han demostrat que la pràctica de la meditació altera la geografia neuronal de manera que es potencia l’activitat en àrees relacionades amb les emocions positives , el benestar i la felicitat . “El que estem veient és que la felicitat no és simplement un estat , sinó que és un producte d’habilitats que es poden millorar amb entrenament mental” , afirma Richard Davidson de la Universitat de Wisconsin – Madison (EUA ).

I de nou no cal ser un monjo budista o passar hores en estat meditatiu : s’ha vist que fins i tot les formes més bàsiques d’entrenament mental produeixen efectes positius . Es com si s’eduqués a un nen jugant , però en aquest cas el nen és el nostre propi cervell .

És lògic que els efectes en el cervell dels monjos siguin molt més significatius , però amb tan sols una setmana de meditació ja es poden observar canvis en el cervell de persones que mai abans havien practicat aquesta tècnica . La diferència és que estan més actives les àrees associades amb el benestar i el pensament positiu .

Una clau molt important per a la transformació és l’observació d’un mateix.

Un exemple clarificador d’aquesta mirada interior és un experiment realitzat per Jeffrey Schwartz , neuropsiquiatre de la Universitat de Califòrnia – Los Angeles ( EUA) , amb persones que patien trastorn obsessiu compulsiu – la patologia de les manies com el personatge de Jack Nicholson a Millor Impossible que no deixava de rentar-se les mans i cada vegada estrenava una pastilla de sabó .

Schwartz , budista i practicant de la meditació , va voler comprovar el potencial terapèutic d’aquesta. Seguint la idea del que es coneix com meditació conscient , és a dir , observar el que passa a l’interior sense jutjar , va ensenyar als seus pacients a separar-se de la seva malaltia , a observar els símptomes amb la part més lúcida d’ells mateixos reconeixent que només eren manifestacions del seu trastorn .

Una setmana d’entrenament va ser suficient perquè els pacients afirmessin que sentien que la malaltia havia deixat de controlar-los. Però el més extraordinari i sorprenent per als científics va ser que les proves d’imatge cerebral demostraven que les seves xarxes neuronals havien canviat . La simple educació mental havia reduït l’activitat en els circuits cerebrals que causen la malaltia .

S’han obtingut resultats similars en casos de depressió , però no cal sentir-se malament per començar a entrenar la ment i modificar les nostres vivències . De fet , un altre dels principis fascinants és que la realitat exterior és el producte de les nostres projeccions . De manera que si es modifica l’interior , la resta també canviarà .

Els records d’amor, de suport, activen circuits mentals relacionats amb la sensació de seguretat emocional , de solidesa i d’autoestima . Llavors el món i les persones que ens envolten es veuen a través d’aquest vidre i el que es percep és tolerància , comprensió , obertura i empatia .

Quan el món interior està en pau i harmonia , el món exterior es contagia d’aquesta pau i harmonia. Una de les formes principals de meditació està orientada a la compassió i el seu objectiu és entrenar la ment per arribar a una profunda empatia per tots els éssers vius .

Val la pena aprendre a meditar!!  Amb uns dies de practicar-ho 10 minuts diaris, ja començarem a notar alguns dels advantatges que ens aporta……