Cal que percebem la vida desde la seva grandesa …. desde la seva totalitat !!

Som éssers massa complerts per a barallar-nos entre el sofriment i la felicitat … entre l’ego i el cor … entre pors i fortaleses … entre desitjos i voluntats !!

Que hem de fer per sentir d’una vegada per totes que som infinits … inesgotables … i, en definitiva: il·limitats !! 

Creiem-nos-ho per sempre i obtindrem una nova percepció de la vida ….. Al treballar-nos en la infinitud, aprendrem a sentir-nos febles i poderosos ….. grans i petits …..  en la totalitat i en el rès, i això ……..ens donarà un sentit d’impermanencia en la materia i de permanencia en el tot,  que ens alliberarà de qualsevol tipus de sofriment !!! Intentem-ho …..

Tal com va dir William Blake :

‘Si les portes de la percepció estiguessin lliures d’obstacles, l’home veuria les coses tal com són: infinites …… ‘