percepció de vida

EL DIA QUE ET DIVORCIES DE L’EGO

arbre de nit

Un dia, després de varis aniversaris i molta familiaritat, vas decidir divorciar-te de l’Ego.

Tal com passa en qualsevol separació, vas sentir molta por. Es va tractar d’un matrimoni infeliç o abusiu tot i que la veritat és que havies estat, fins a cert punt, còmode amb tot això. Aquest havia estat el teu únic punt de referència.

Però un bon dia vas sentir que ja havia estat suficient. Vas declarar: ‘aquest matrimoni s’ha acabat.’ I vas iniciar el tràmit.

Com passa amb qualsevol ex, encara segueixes interessant-te en tots els seus moviments. Cada vegada que et crida, respons. Et segueixes involucrant. Dubtes de la teva decisió de separar-te. Sents estirades il·lusòries de lleialtat. Dubtes. Però la gràcia està del teu costat i la teva decisió prevaleix. A poc a poc, amb el temps, et fas conscient que la seva atracció ja no és tan forta. L’interès va disminuint. La seva adherència es va relaxant.

A més, hi ha un nou Amor en la teva vida. L’Ésser. Cada vegada t’identifiques més en ell. Et vas enamorant amb més i més profunditat. És summament amable i nutritiu. Reconeixes que mai abans havies estat estimat d’aquesta manera. Simplement et deixa ser tal com ets. Et repeteix una i altra vegada el complet i perfecte que ets!

Un dia, quan l’Ego et crida, observes la llum que parpelleja en el teu telèfon i ni tan sols et molestes a contestar. Somrius davant el record llunyà en què tot això s’ha convertit, i se t’escapa una petita rialleta al preguntar-te: ‘¿com va ser que algun dia vaig quedar atrapat en ‘ aquesta història ‘?!

Et sents agraït que tot hagi acabat d’una vegada per totes, mentre et cargoles en els braços d’aquest, el teu Amor definitiu, a qui saps que mai deixaràs anar.

Estàs a Casa.

-Mooji-

Amb aquestes paraules la saviesa torna a mostrar-nos que l’únic camí és anar desidentificant-nos del nostre personatge , per deixar fluir l’essència de qui som en realitat, més enllà del cos, la ment i les emocions. Un gran propòsit que ens ocuparà la resta de la nostra vida amb un gran retorn …. Ens hi posem?

 

PROPÒSIT PER UN ANY QUE COMENÇA

4673a760350f0942d31051c19080b885

En la ment de tot ésser humà, un canvi d’any acostuma a suposar un punt d’inflexió per endreçar algun que altre enfoc de la pròpia vida i fer una llista de coses més o menys importants que mentalment ens imposem.

En aquesta llista carregada de coses més fàcils o més dificils, sovint ens oblidem de les emocions que porten afegides …   

Perquè no decidim primer fer l’anàlisi al revés?

Perquè no ens preguntem primer els sentiments que qualsevol decisió ens aportarà?

Perquè no decidim primer què volem sentir …. en què volem emocionar-nos …. amb què volem vibrar ?

Perquè no viatgem cap a les profunditats de nosaltres i ens deixem embriagar per la fragància sincera del què sentim des de l’ànima, des del cor …?

Perquè no ens ubiquem en l’únic propòsit real de la vida i ens gravem amb lletres d’or les següents paraules ben clares :

LA MEVA VIDA ÉS UNA GRAN EXPERIÈNCIA I EM DEMANO TOT EL QUE NECESSITO PER AVANÇAR, SER MILLOR I MÉS FELIÇ …..

Aquest és un primer pas per fer un canvi en la llista de propòsits i deixar d’utilitzar els fets externs (que potser són irrelevants o no, qui sap …..?) i focalitzar millor en un pla intern que segur que serà d’un retorn sense limits …..

Potser cal descobrir que res extern és tant important ?

Potser demanem als altres que ens facin feliços i omplin el nostre buit intern sense adonar-nos que res pot ser omplert des de fora ?

Potser caldria entendre que si estem positius i amb bona energia res del que ens no ens satisfaci de la nostra vida no té tant pes com el nostre propi estat ?

Potser els qui tenim més a prop només ens mostren el què hem d’entendre en nosaltres?

Potser cal que ens acceptem tal i com som o que ens proposem estimar-nos una mica més?

Entregar la clau de la nostra vida al sentir … i aprendre a parar les raons de la ment és el primer pas per :

VIURE O SOBREVIURE   

La llibertat i la força és a dins i això implica deixar de fomentar els esquemes imposats per l’exterior per convertir-nos en éssers humans preparats per recuperar el sentit del que realment importa :

DESCOBRIR LA PLENITUD I L’ALEGRIA

Aquest podria ser l’únic propòsit pel 2016. T’hi atreveixes?

CREURE EN LA VIDA

collita i sembrar

Cal no defallir. És bò creure en la vida encara que no sempre sigui el que esperem. Cal que generem sempre un petit motiu per seguir-hi creient. Una il-lusió, un compromís, una mirada, un gest, una llum a l’horitzó … un alè de plenitud, observar la bellesa al racó més insòlit, petites coses del nostre dia a dia corrent, petites coses que omplen el nostre camí humà… Ampliem la nostra mirada, ampliem l’enfocament i segur que hi trobarem molt més, doncs per veure el tresor més amagat cal tenir els ulls ben oberts !! Donant …. rebent, qui sap? Només depèn de cadascún de nosaltres.

‘Seguiré creient, tot i que la gent perdi l’esperança. Seguiré donant amor encara que altres sembrin odi. Seguiré construint, tot i que altres destrueixin. Seguiré parlant de pau, fins i tot enmig d’una guerra. Seguiré il·luminant fins i tot enmig de la foscor. I seguiré sembrant encara que altres trepitgin la collita. I seguiré cridant, tot i que altres callin. I dibuixaré somriures, en rostres amb llàgrimes. I transmetré alleujament, quan vegi dolor. I regalaré motius d’alegria on només hi hagi tristesa. Convidaré a caminar a qui va decidir quedar-se. I aixecaré els braços, als que s’han rendit. Perquè enmig de la desolació hi haurà un nen que ens mirarà, esperançat, esperant alguna cosa de nosaltres. I fins i tot enmig d’una tempesta, per algun costat sortirà el sol. I enmig del desert creixerà una planta. Sempre hi haurà un ocell que ens canti, un nen que ens somrigui i una papallona que ens brindi la seva bellesa‘. Mahatma Gandhi

EL MÓN CONTINUA GIRANT …..

Captura de pantalla 2015-07-09 a la(s) 17.53.08

Asseguda en un racó de la meva vida, veient passar a les persones, em vaig adonar que mentre jo plorava per les ferides passades i pel mal que altres em van fer, la resta del món continuava girant….

Que mentre jo em queixava pels meus errors i sospirava per les meves pèrdues, el món seguia girant ….

Que mentre jo em lamentava pel que no va poder ser, pels amors perduts, pel temps desaprofitat, pels viatges sense fer, pels menjars sense provar, el món seguia girant ….

Que els altres van seguir el seu camí, avançant, creixent, i jo em vaig quedar asseguda, esperant consol, algú que m’aixequés o potser em donés una solució als meus problemes …

Que mentre no podia recordar l’última vegada que vaig ser feliç només per ser-ho i agrair la vida que tinc, la resta del món continuava girant…

Que la vida em passava i jo em perdia oportunitats mentre el món seguia girant….

Fins que un dia vaig decidir aixecar-me i seguir el meu propi camí , donar a cada persona i a cada instant el seu just valor , somriure més , abraçar més fort i sentir la vida amb més ganes .

Decideix viure i explicar el que és estar asseguda en un racó , al marge de la teva pròpia vida mentre el món continua girant ….

PERCEPCIÓ DE LA VIDA ….

Unknown 1

Cal que percebem la vida desde la seva grandesa …. desde la seva totalitat !!

Som éssers massa complerts per a barallar-nos entre el sofriment i la felicitat … entre l’ego i el cor … entre pors i fortaleses … entre desitjos i voluntats !!

Que hem de fer per sentir d’una vegada per totes que som infinits … inesgotables … i, en definitiva: il·limitats !! 

Creiem-nos-ho per sempre i obtindrem una nova percepció de la vida ….. Al treballar-nos en la infinitud, aprendrem a sentir-nos febles i poderosos ….. grans i petits …..  en la totalitat i en el rès, i això ……..ens donarà un sentit d’impermanencia en la materia i de permanencia en el tot,  que ens alliberarà de qualsevol tipus de sofriment !!! Intentem-ho …..

Tal com va dir William Blake :

‘Si les portes de la percepció estiguessin lliures d’obstacles, l’home veuria les coses tal com són: infinites …… ‘