“En un pol de la meva existència formo una sola cosa amb les pedres i els arbres. Aquí he de reconèixer el domini de la llei Universal. Allà és on neixen els fonaments de la meva existència. La seva força està en què estigui fermament subjecta a l’abraçada del món comprensiu, i en la plenitud de la comunió amb totes les coses.
“Però per l’altre pol del meu ésser estic separat de tot. Allà jo sóc absolutament únic, jo sóc jo, jo sóc incomparable. Tot el pes de l’univers no pot aixafar aquesta individualitat meva. Jo la mantinc tot i la tremenda gravetat de les coses. És petita en aparença però gran en realitat; es manté ferma davant les forces que volguessin robar-li allò que la caracteritza i fer-la una amb la pols “.
RABINDRANATH TAGORE.