consciència

EL CÀLID BUIT DEL SILENCI

calmatotal

A l’interior de tot el que fem, a sota els nostres pensaments i sentiments, hi ha una presència profunda. És la diferència entre pensar sobre la vida i viure-la realment. La intel·ligència del cor creix a partir d’aquesta experiència directa. El que ens agrada i ens desagrada de la nostra personalitat ens controla menys, trobant-nos amb l’acceptació, la comprensió i la creativitat d’un ésser més expandit. La nostra capacitat de donar troba el seu origen. La consciència està immersa en un món interior, un regne sense fronteres que arriba a la nostra veritable essència.

No és una cosa màgica. No passa de sobte. Per a molta gent, la meditació és una pràctica de concentració. Deixem anar els pensaments i comencem a rebre la pau que hi ha darrere. Ens sorprèn descobrir que l’espai en el nostre cor és un estrany tipus d’imant que ens empeny cada vegada més cap a dins, cap a un llac en calma. Per a la majoria de nosaltres, tot comença quan ens trobem anant cap al nostre interior i aterrant en el silenci íntim. Apaguem la font de la nostra ment que no para, rebent el silenci.

És un silenci diferent …. cal escoltar bé aquest silenci. Cal sentir-nos des de dins, per connectar amb el més profund, amb un gran desconegut que no ens han presentat mai. Potser no ens havíem deixat …

Baixar a través dels núvols del pensament és arribar a un espai immens que modifica la forma en què ens veiem a nosaltres mateixos i al món. La riquesa d’aquesta pau buida la nostra consciència de les taques més profundes. Els nostres pensaments persistents, preocupacions, desitjos, records, totes les coses que ens impedeixen veure amb claredat, es fan petites fins que desapareixen.

Qui hagués imaginat que trobar aquesta immensitat interior ens alliberaria de les nostres compulsions, hàbits, judicis, alliberant-nos de nosaltres mateixos?

El càlid buit del silenci ens va curant amb suavitat… Dia rere dia.

És la càlida buidor d’una presència que perd la noció del temps i es perd en l’univers.

És un destí cap a l’interior que ofereix un resultat sense principi ni fi en si mateix …

El pensament i la consciència, la personalitat i l’ànima són coses diferents. Descobrir aquesta presència aclareix la ment, restaura el nostre cor  descobrint la pròpia essència.

Qui sóc jo?  …. 

Qui sóc jo, de veritat? ….

Qui sóc jo en aquest joc estrany que sovint no entenc?

La ment vol respostes … el cor no les necessita.

El cor es nodreix de la seva pròpia presència. En te prou amb sentir-se a si mateix.

En el seu batec hi troba un bàlsam infinit … en el seu batec hi descansa eternament …

captura-de-pantalla-2015-09-28-a-las-00-51-39

Anuncis

EL DIA QUE ET DIVORCIES DE L’EGO

arbre de nit

Un dia, després de varis aniversaris i molta familiaritat, vas decidir divorciar-te de l’Ego.

Tal com passa en qualsevol separació, vas sentir molta por. Es va tractar d’un matrimoni infeliç o abusiu tot i que la veritat és que havies estat, fins a cert punt, còmode amb tot això. Aquest havia estat el teu únic punt de referència.

Però un bon dia vas sentir que ja havia estat suficient. Vas declarar: ‘aquest matrimoni s’ha acabat.’ I vas iniciar el tràmit.

Com passa amb qualsevol ex, encara segueixes interessant-te en tots els seus moviments. Cada vegada que et crida, respons. Et segueixes involucrant. Dubtes de la teva decisió de separar-te. Sents estirades il·lusòries de lleialtat. Dubtes. Però la gràcia està del teu costat i la teva decisió prevaleix. A poc a poc, amb el temps, et fas conscient que la seva atracció ja no és tan forta. L’interès va disminuint. La seva adherència es va relaxant.

A més, hi ha un nou Amor en la teva vida. L’Ésser. Cada vegada t’identifiques més en ell. Et vas enamorant amb més i més profunditat. És summament amable i nutritiu. Reconeixes que mai abans havies estat estimat d’aquesta manera. Simplement et deixa ser tal com ets. Et repeteix una i altra vegada el complet i perfecte que ets!

Un dia, quan l’Ego et crida, observes la llum que parpelleja en el teu telèfon i ni tan sols et molestes a contestar. Somrius davant el record llunyà en què tot això s’ha convertit, i se t’escapa una petita rialleta al preguntar-te: ‘¿com va ser que algun dia vaig quedar atrapat en ‘ aquesta història ‘?!

Et sents agraït que tot hagi acabat d’una vegada per totes, mentre et cargoles en els braços d’aquest, el teu Amor definitiu, a qui saps que mai deixaràs anar.

Estàs a Casa.

-Mooji-

Amb aquestes paraules la saviesa torna a mostrar-nos que l’únic camí és anar desidentificant-nos del nostre personatge , per deixar fluir l’essència de qui som en realitat, més enllà del cos, la ment i les emocions. Un gran propòsit que ens ocuparà la resta de la nostra vida amb un gran retorn …. Ens hi posem?

 

PROPÒSIT PER UN ANY QUE COMENÇA

4673a760350f0942d31051c19080b885

En la ment de tot ésser humà, un canvi d’any acostuma a suposar un punt d’inflexió per endreçar algun que altre enfoc de la pròpia vida i fer una llista de coses més o menys importants que mentalment ens imposem.

En aquesta llista carregada de coses més fàcils o més dificils, sovint ens oblidem de les emocions que porten afegides …   

Perquè no decidim primer fer l’anàlisi al revés?

Perquè no ens preguntem primer els sentiments que qualsevol decisió ens aportarà?

Perquè no decidim primer què volem sentir …. en què volem emocionar-nos …. amb què volem vibrar ?

Perquè no viatgem cap a les profunditats de nosaltres i ens deixem embriagar per la fragància sincera del què sentim des de l’ànima, des del cor …?

Perquè no ens ubiquem en l’únic propòsit real de la vida i ens gravem amb lletres d’or les següents paraules ben clares :

LA MEVA VIDA ÉS UNA GRAN EXPERIÈNCIA I EM DEMANO TOT EL QUE NECESSITO PER AVANÇAR, SER MILLOR I MÉS FELIÇ …..

Aquest és un primer pas per fer un canvi en la llista de propòsits i deixar d’utilitzar els fets externs (que potser són irrelevants o no, qui sap …..?) i focalitzar millor en un pla intern que segur que serà d’un retorn sense limits …..

Potser cal descobrir que res extern és tant important ?

Potser demanem als altres que ens facin feliços i omplin el nostre buit intern sense adonar-nos que res pot ser omplert des de fora ?

Potser caldria entendre que si estem positius i amb bona energia res del que ens no ens satisfaci de la nostra vida no té tant pes com el nostre propi estat ?

Potser els qui tenim més a prop només ens mostren el què hem d’entendre en nosaltres?

Potser cal que ens acceptem tal i com som o que ens proposem estimar-nos una mica més?

Entregar la clau de la nostra vida al sentir … i aprendre a parar les raons de la ment és el primer pas per :

VIURE O SOBREVIURE   

La llibertat i la força és a dins i això implica deixar de fomentar els esquemes imposats per l’exterior per convertir-nos en éssers humans preparats per recuperar el sentit del que realment importa :

DESCOBRIR LA PLENITUD I L’ALEGRIA

Aquest podria ser l’únic propòsit pel 2016. T’hi atreveixes?

UNITAT AMB EL TOT I INDIVIDUALITAT

quietud

“En un pol de la meva existència formo una sola cosa amb les pedres i els arbres. Aquí he de reconèixer el domini de la llei Universal. Allà és on neixen els fonaments de la meva existència. La seva força està en què estigui fermament subjecta a l’abraçada del món comprensiu, i en la plenitud de la comunió amb totes les coses.
“Però per l’altre pol del meu ésser estic separat de tot. Allà jo sóc absolutament únic, jo sóc jo, jo sóc incomparable. Tot el pes de l’univers no pot aixafar aquesta individualitat meva. Jo la mantinc tot i la tremenda gravetat de les coses. És petita en aparença però gran en realitat; es manté ferma davant les forces que volguessin robar-li allò que la caracteritza i fer-la una amb la pols “.
RABINDRANATH TAGORE.

LA VERITAT NO TÉ OBLIGACIONS

Captura de pantalla 2015-04-19 a la(s) 02.59.55
Va dir el mestre: Les millors coses de la vida no poden aconseguir-se per la força.
Pots obligar a menjar, però no pots obligar a sentir fam.
Pots obligar a algú a anar a dormir, però no pots obligar-lo a dormir.
Pots obligar que et sentin, però no pots obligar a que t’escoltin.
Pots obligar a aplaudir, però no pots obligar que s’emocionin i s’entusiasmin.
Pots obligar que et facin petons, però no pots obligar a que et desitgin.
Pots obligar que forcin un gest de somriure, però no pots obligar a riure.
Pots obligar que et elogiïn, però no pots obligar a despertar admiració.
Pots obligar que t’expliquin un secret, però no pots obligar a inspirar confiança.
Pots obligar que et serveixin, però no pots obligar que t’estimin.
Sentir fam, dormir, escoltar, emocionar-nos, entusiasmar-nos, desitjar, riure, sentir admiració, sentir confiança, estimar …… són accions que no admeten la força, l’obligació.
Són accions meravellosament inconscients ……….. Res autèntic pot ser forçat !!

NIVELL DE CONSCIÈNCIA

espelmes 

Molts de nosaltres sentim l’intens desig d’una nova forma d’entendre la vida.

Volem que tingui un sentit més profund, més satisfactori, volem viure en pau i llibertat, tant personal com colectivament. Volem sentir la plenitud a cada instant. Estem impacients per fer de la nostra existència un creixement constant …. precis …. elevat !!

Doncs si … és aquell moment que descobrim que podem interactuar amb un altre nivell de consciència, molt més elevada, que pot reflectir l’expressió pura de les més altes qualitats de l’esperit i del cor ….  i és quan veiem que podem fer de la nostra vida una meravellosa simfonia, serena, lliure, plena d’harmonia i de creativitat …..

I així, també sentim que irradiem llum i contribuïm a crear un món del que ens podrem sentir orgullosos tant pels que hi som com pels que han de venir. 

És un bon propòsit …. segur !!!

CANVIA LA FORMA D’OBSERVAR LA VIDA

giras_de_meditacion_salud

Canvia la forma d’observar la vida i trobaràs informació nova i estimulant cada dia…..

Quan no estàs en l’estat d’aferrament, ni l’èxit ni el fracàs poden canviar el teu estat intern.

En l’absència del temps psicològic, el teu sentit d’identitat prové de l’ésser, no del teu passat ni de si aconsegueixes èxits professionals o personals. Res o ningú et pot salvar o fer feliç perquè  ja ets complert, en el teu nivell mes profund, i quan en prens consciència, tot el que fas queda embolicat en una energia alegre i juganera….. Estàs alliberat del temps psicològic.

No busques la permanència en el món de la forma, del guany i de la pèrdua, del naixement ni de la mort. No demanes que les situacions, condicions, llocs o persones et facin feliç i després pateixes si no responen a les teves expectatives. Respectes i honres totes les coses, però cap t’importa massa. Les formes neixen i moren, però tu ets conscient de l’etern que hi ha a través de les formes. Saps que ‘res real pot ser amenaçat’ . Quan aquest és el teu estat de l’ésser, com pots fracassar? ……Ja has triumfat !!!

 

CIENCIA I CONSCIÈNCIA

Entrevista a Annie Marquier , matemàtica i investigadora de la consciència

Qui és?

Després d’estudiar Matemàtiques i la carrera de piano i òrga va ser professora a la Sorbona . Després es va instal·lar a l’Índia i va participar en la creació de la comunitat de Auroville amb Sri Aurobindo i Krishnamurti. I poc després va fundar a Quebec l’Institut per al Desenvolupament de la Persona . És autora dels llibres: El poder d’escollir , La llibertat de ser i El mestre del cor. Porta molts anys investigant la intersecció entre la ciència i la consciència i els seus plantejaments són sempre rigorosos i estan documentats.

Que el cor té cervell és una metàfora , no?

No, s’ha descobert que el cor conté un sistema nerviós independent i ben desenvolupat amb més de 40.000 neurones i una complexa i espessa xarxa de neurotransmissors , proteïnes i cèl · lules de suport.

És intel · ligent?

Gràcies a aquests circuits tan elaborats , sembla que el cor pot prendre decisions i passar a l’acció independentment del cervell , i que pot aprendre , recordar i fins i tot percebre. Hi ha quatre tipus de connexions que parteixen del cor i van cap al cervell del cap .

Primera …

La comunicació neurològica mitjançant la transmissió d’impulsos nerviosos . El cor envia més informació al cervell de la que rep , és l’únic òrgan del cos amb aquesta propietat , i pot inhibir o activar determinades parts del cervell segons les circumstàncies .

Significa això que el cor pot influir en la nostra manera de pensar ?

Pot influir en la nostra percepció de la realitat i per tant en les nostres reaccions .

Segona connexió …

La informació bioquímica mitjançant hormones i neurotransmissors . És el cor el que produeix l’hormona ANF , la qual assegura l’equilibri general del cos : l’homeòstasi . Un dels seus efectes és inhibir la producció de l’hormona de l’estrès i produir i alliberar oxitocina , la qual es coneix com a hormona de l’amor .

Tercera …

La comunicació biofísica mitjançant ones de pressió . Sembla que a través del ritme cardíac i les seves variacions al cor envia missatges al cervell i la resta del cos .

Quarta …

La comunicació energètica : el camp electromagnètic del cor és el més potent de tots els òrgans del cos , 5.000 vegades més intens que el del cervell . I s’ha observat que canvia en funció de l’estat emocional . Quan tenim por , frustració o estrès es torna caòtic .

I s’ordena amb les emocions positives ?

Sí, i sabem que el camp magnètic del cor s’estén al voltant del cos entre dos i quatre metres , és a dir , que tots els que ens envolten reben la informació energètica continguda en el nostre cor .

A quines conclusions ens porten aquests descobriments ?

El circuit del cervell del cor és el primer a tractar la informació que després passa pel cervell del cap . No serà aquest nou circuit un pas més en l’evolució humana ?

¿ … ?

Hi ha dues classes de variació de la freqüència cardíaca : una és harmoniosa , d’ones àmplies i regulars , i pren aquesta forma quan la persona té emocions i pensaments positius , elevats i generosos . L’altra és desordenada , amb ones incoherents .

Apareix amb les emocions negatives ?

Sí, amb la por , la ira o la desconfiança . Però hi ha més: les ones cerebrals es sincronitzen amb aquestes variacions del ritme cardíac, és a dir, que el cor arrossega al capdavant. La conclusió és que l’amor del cor no és una emoció , és un estat de consciència intel·ligent.

Ja veu , el cervell del cor activa en el cervell del cap centres superiors de percepció completament nous que interpreten la realitat sense recolzar-se en experiències passades . Aquest nou circuit no passa per les velles memòries , el seu coneixement és immediat , instantani , i per això , té una percepció exacta de la realitat .

Imagen

Sembla ciència-ficció .

Està demostrat que quan l’ésser humà utilitza el cervell del cor crea un estat de coherència biològic , tot s’harmonitza i funciona correctament , és una intel · ligència superior que s’activa a través de les emocions positives .

Doncs sembla que ningú l’utilitzi …

És un potencial no activat , però comença a estar accessible per a un gran nombre de persones .

I com puc activar aquest circuit ?

Conreant les qualitats del cor : l’obertura cap als demés , escoltar, la paciència , la cooperació , l’acceptació de les diferències , el coratge …

¿Sants 24 hores?

És la pràctica de pensaments i emocions positives . En essència, alliberar l’esperit de separació i dels tres mecanismes primaris : la por , el desig i l’ànsia de domini , mecanismes que estan ancorats profundament en l’ésser humà perquè ens han servit per sobreviure milions d’anys .

I com ens lliurem d’ells ?

Prenent la posició de testimonis , observant els nostres pensaments i emocions sense jutjar-los, i escollint les emocions que ens poden fer sentir bé . Hem d’aprendre a confiar en la intuïció i reconèixer que el veritable origen de les nostres reaccions emocionals no està en el que passa a l’exterior , sinó en el nostre interior .

Ja .

Cultiva el silenci , contacta amb la natura, viu períodes de soledat, medita, contempla, tingues cura del teu entorn vibratori, treballa en grup, viu amb senzillesa. I pregunta al teu cor quan no sàpiga què fer.

Entrevista de ‘La contra’ de La Vanguardia

LA IL-LUSIÓ D’OFERIR LES MEVES PARAULES …..

Aquest és el principi d’un projecte que feia molts dies que volia iniciar.

És aquest blog, que,  amb el respecte propi de qui és nou en alguna cosa, es llança a una aventura sense por i amb molta passió.

Tinc moltes coses per explicar, per divulgar, per transmetre, per entusiasmar, per descobrir …… Seran petits o grans tresors, de petites o grans persones, de petites o grans ànimes ….Seran de llibres que han caigut a les meves mans ……Seran de collita pròpia …. Qui sap?  Però, sobretot,  seran de BELLESA, POSITIVITAT, ENTUSIASME, CIÈNCIA, VIDA …… així en majúscules.

Si tu, com jo, sents que en el nostre trajecte hi ha alguna cosa més que el dia a dia banal, que sàpigues que el meu desig és que les paraules de cada post, t’ofereixin informació, serenitat, benestar, entreteniment, t’ajudin a creixer, i sobretot, siguin capaces d’oferir-te molta curiositat…… la curiosidad pròpia de ….. ‘Un esperit inquiet’

Benvingut a aquest trosset de mi mateixa!

Gina Parera