compromís

APRÈN A CREURE EN EL TEU PODER INTERIOR PER VIURE ELS TEUS DESITJOS … ELS DE VERITAT

nou

Acabem de començar un nou any …

Acabem d’iniciar una nova energia que, si vols, et pot ajudar a aconseguir tot allò que vulguis …

Centra’t uns instants en el que t’agradaria sentir en futur immediat, uns mesos endavant … Tanca els ulls i viu uns instants la imatge de tu que vols estar vivint, des del sentiment i l’experiència … Intenta visualitzar la teva cara … el teu cos … però, sobretot, intenta sentir les emocions i el sentir d’aquest moment !!

Tingues present que tot allò que ets capaç de sentir amb els ulls tancats, vivint-ho com un ‘JA ÉS’, des de la meditació o des d’un moment de relaxació i pau … amb la ment en calma … ubicat/da en el SENTIR més profund, planta una llavor al teu camp energètic, mental i emocional que no té volta enrere.

Sentir el que sigui, és crear-ho, t’agradi o no. Tant per bé com per no tant bé !!

T’has adonat que si tu estàs trist/a el món és trist? Que si tu estàs enfadat/da, no pares de barallar-te amb tothom? … si tu estàs alegre, no tens ganes de discutir i tot és més bonic?

Per tant, la teva realitat és la que crees i interpretes des del teu interior …

Tu posa-hi els somriures, la pau, la calma, l’amor … el que vulguis sentir !!

I deixa que l’univers faci la resta !! Rendeix-te …

Per tant, tot el que creguis que mereixes i desitges a partir d’ara, dedica-hi uns instants cada dia a plantar, regar i fer-ho créixer … Et recomano que no vagis molt endavant en el temps … Treballa l’instant present i com molt els propers mesos, consolidar una nova forma de sentir-te … una nova forma de pensar … una nova forma d’agrair … una nova forma d’estimar i estimar-te … una nova forma de relacionar-te amb tu mateix/a, la teva vida, els teus i el món …

Prova-ho !!

T’asseguro que no serà per que si …

T’asseguro que poc a poc et sentiràs diferent … que poc a poc construiràs un nou ‘jo’, el que tu vulguis … que de ben segur que serà actualitzat i millor, més lliure, més valent, més amorós, més desaferrat, més alegre, més equilibrat … i vibraràs més alt (des de l’àtic de tu mateix/a) i podràs observar una nova realitat meravellosa que tens al teu abast quan deixes de focalitzar-te en el que NO vols i t’enfoques en el que ‘SI val la pena’ !!

Endavant sempre amb un gran somriure … jo t’ho desitjo de tot cor !!

captura-de-pantalla-2015-09-28-a-las-00-51-39

EL DIA QUE ET DIVORCIES DE L’EGO

arbre de nit

Un dia, després de varis aniversaris i molta familiaritat, vas decidir divorciar-te de l’Ego.

Tal com passa en qualsevol separació, vas sentir molta por. Es va tractar d’un matrimoni infeliç o abusiu tot i que la veritat és que havies estat, fins a cert punt, còmode amb tot això. Aquest havia estat el teu únic punt de referència.

Però un bon dia vas sentir que ja havia estat suficient. Vas declarar: ‘aquest matrimoni s’ha acabat.’ I vas iniciar el tràmit.

Com passa amb qualsevol ex, encara segueixes interessant-te en tots els seus moviments. Cada vegada que et crida, respons. Et segueixes involucrant. Dubtes de la teva decisió de separar-te. Sents estirades il·lusòries de lleialtat. Dubtes. Però la gràcia està del teu costat i la teva decisió prevaleix. A poc a poc, amb el temps, et fas conscient que la seva atracció ja no és tan forta. L’interès va disminuint. La seva adherència es va relaxant.

A més, hi ha un nou Amor en la teva vida. L’Ésser. Cada vegada t’identifiques més en ell. Et vas enamorant amb més i més profunditat. És summament amable i nutritiu. Reconeixes que mai abans havies estat estimat d’aquesta manera. Simplement et deixa ser tal com ets. Et repeteix una i altra vegada el complet i perfecte que ets!

Un dia, quan l’Ego et crida, observes la llum que parpelleja en el teu telèfon i ni tan sols et molestes a contestar. Somrius davant el record llunyà en què tot això s’ha convertit, i se t’escapa una petita rialleta al preguntar-te: ‘¿com va ser que algun dia vaig quedar atrapat en ‘ aquesta història ‘?!

Et sents agraït que tot hagi acabat d’una vegada per totes, mentre et cargoles en els braços d’aquest, el teu Amor definitiu, a qui saps que mai deixaràs anar.

Estàs a Casa.

-Mooji-

Amb aquestes paraules la saviesa torna a mostrar-nos que l’únic camí és anar desidentificant-nos del nostre personatge , per deixar fluir l’essència de qui som en realitat, més enllà del cos, la ment i les emocions. Un gran propòsit que ens ocuparà la resta de la nostra vida amb un gran retorn …. Ens hi posem?

 

PROPÒSIT PER UN ANY QUE COMENÇA

4673a760350f0942d31051c19080b885

En la ment de tot ésser humà, un canvi d’any acostuma a suposar un punt d’inflexió per endreçar algun que altre enfoc de la pròpia vida i fer una llista de coses més o menys importants que mentalment ens imposem.

En aquesta llista carregada de coses més fàcils o més dificils, sovint ens oblidem de les emocions que porten afegides …   

Perquè no decidim primer fer l’anàlisi al revés?

Perquè no ens preguntem primer els sentiments que qualsevol decisió ens aportarà?

Perquè no decidim primer què volem sentir …. en què volem emocionar-nos …. amb què volem vibrar ?

Perquè no viatgem cap a les profunditats de nosaltres i ens deixem embriagar per la fragància sincera del què sentim des de l’ànima, des del cor …?

Perquè no ens ubiquem en l’únic propòsit real de la vida i ens gravem amb lletres d’or les següents paraules ben clares :

LA MEVA VIDA ÉS UNA GRAN EXPERIÈNCIA I EM DEMANO TOT EL QUE NECESSITO PER AVANÇAR, SER MILLOR I MÉS FELIÇ …..

Aquest és un primer pas per fer un canvi en la llista de propòsits i deixar d’utilitzar els fets externs (que potser són irrelevants o no, qui sap …..?) i focalitzar millor en un pla intern que segur que serà d’un retorn sense limits …..

Potser cal descobrir que res extern és tant important ?

Potser demanem als altres que ens facin feliços i omplin el nostre buit intern sense adonar-nos que res pot ser omplert des de fora ?

Potser caldria entendre que si estem positius i amb bona energia res del que ens no ens satisfaci de la nostra vida no té tant pes com el nostre propi estat ?

Potser els qui tenim més a prop només ens mostren el què hem d’entendre en nosaltres?

Potser cal que ens acceptem tal i com som o que ens proposem estimar-nos una mica més?

Entregar la clau de la nostra vida al sentir … i aprendre a parar les raons de la ment és el primer pas per :

VIURE O SOBREVIURE   

La llibertat i la força és a dins i això implica deixar de fomentar els esquemes imposats per l’exterior per convertir-nos en éssers humans preparats per recuperar el sentit del que realment importa :

DESCOBRIR LA PLENITUD I L’ALEGRIA

Aquest podria ser l’únic propòsit pel 2016. T’hi atreveixes?

CREURE EN LA VIDA

collita i sembrar

Cal no defallir. És bò creure en la vida encara que no sempre sigui el que esperem. Cal que generem sempre un petit motiu per seguir-hi creient. Una il-lusió, un compromís, una mirada, un gest, una llum a l’horitzó … un alè de plenitud, observar la bellesa al racó més insòlit, petites coses del nostre dia a dia corrent, petites coses que omplen el nostre camí humà… Ampliem la nostra mirada, ampliem l’enfocament i segur que hi trobarem molt més, doncs per veure el tresor més amagat cal tenir els ulls ben oberts !! Donant …. rebent, qui sap? Només depèn de cadascún de nosaltres.

‘Seguiré creient, tot i que la gent perdi l’esperança. Seguiré donant amor encara que altres sembrin odi. Seguiré construint, tot i que altres destrueixin. Seguiré parlant de pau, fins i tot enmig d’una guerra. Seguiré il·luminant fins i tot enmig de la foscor. I seguiré sembrant encara que altres trepitgin la collita. I seguiré cridant, tot i que altres callin. I dibuixaré somriures, en rostres amb llàgrimes. I transmetré alleujament, quan vegi dolor. I regalaré motius d’alegria on només hi hagi tristesa. Convidaré a caminar a qui va decidir quedar-se. I aixecaré els braços, als que s’han rendit. Perquè enmig de la desolació hi haurà un nen que ens mirarà, esperançat, esperant alguna cosa de nosaltres. I fins i tot enmig d’una tempesta, per algun costat sortirà el sol. I enmig del desert creixerà una planta. Sempre hi haurà un ocell que ens canti, un nen que ens somrigui i una papallona que ens brindi la seva bellesa‘. Mahatma Gandhi

LA INVITACIÓ

noia arbre

No m’interessa saber com et guanyes la vida. Vull saber el que ànsies, i si t’atreveixes a somiar amb el que el teu cor anhela.

No m’interessa la teva edat. Vull saber si t’arriscaries a semblar un ximple per amor, pels teus somnis, per l’aventura d’estar viu.
No m’interessa quins planetes estan en quadratura amb la teva Lluna. Vull saber si has arribat al centre de la teva pròpia tristesa, si les traïcions de la vida t’han obert o si t’has pansit i tancat per por de nous dolors. Vull saber si pots viure amb el dolor, amb el meu o el teu, sense tractar de dissimular-ho, de atenuar ni de posar-hi remei.
Vull saber si pots experimentar amb la plenitud, l’alegria, la meva o la teva, si pots ballar amb passió i deixar que l’èxtasi et penetri fins a la punta dels dits dels peus i les mans sense que la teva prudència ens cridi a ser acurats, a ser realistes, a recordar les limitacions pròpies de la nostra condició humana.
No m’interessa saber si el que m’expliques és cert. Vull saber si pots decebre una altra persona per ser fidel a tu mateix; si podries suportar l’acusació de traïció i no trair la teva pròpia ànima …
Vull saber si pots veure la bellesa cada dia, encara que no sigui agradable, i si pots fer que la teva vida sorgeixi de la propia presència.
Vull saber si pots viure amb el fracàs, el teu i el meu, de peu a la riba del llac cridar-li a la platejada forma de la lluna plena: ‘Si !!’
No m’interessa saber on vius ni quants diners tens. Vull saber si et pots aixecar després d’una nit d’aflicció i desesperança, esgotat i masegat fins als ossos, i fer el que sigui necessari per alimentar els teus fills.
No m’interessa saber a qui coneixes ni com vas arribar fins aquí. Vull saber si et quedaràs al centre del foc amb mi i no ho rehuirás.
No m’interessa saber ni on, ni com, ni amb qui vas estudiar. Vull saber el que et sosté, des de l’interior quan tota la resta s’ensorra.
Vull saber si pots estar sol amb tu i si en veritat aprecies la teva pròpia companyia en moments de buit.

Precioses paraules del llibre ‘La invitació’ de Oriah Mountain Dreamer, una dona canadenca coneixedora dels costums i creences dels indis nord-americans, que ens apropa a la bellesa en el seu estat més pur ………