actitud

APRÈN A CREURE EN EL TEU PODER INTERIOR PER VIURE ELS TEUS DESITJOS … ELS DE VERITAT

nou

Acabem de començar un nou any …

Acabem d’iniciar una nova energia que, si vols, et pot ajudar a aconseguir tot allò que vulguis …

Centra’t uns instants en el que t’agradaria sentir en futur immediat, uns mesos endavant … Tanca els ulls i viu uns instants la imatge de tu que vols estar vivint, des del sentiment i l’experiència … Intenta visualitzar la teva cara … el teu cos … però, sobretot, intenta sentir les emocions i el sentir d’aquest moment !!

Tingues present que tot allò que ets capaç de sentir amb els ulls tancats, vivint-ho com un ‘JA ÉS’, des de la meditació o des d’un moment de relaxació i pau … amb la ment en calma … ubicat/da en el SENTIR més profund, planta una llavor al teu camp energètic, mental i emocional que no té volta enrere.

Sentir el que sigui, és crear-ho, t’agradi o no. Tant per bé com per no tant bé !!

T’has adonat que si tu estàs trist/a el món és trist? Que si tu estàs enfadat/da, no pares de barallar-te amb tothom? … si tu estàs alegre, no tens ganes de discutir i tot és més bonic?

Per tant, la teva realitat és la que crees i interpretes des del teu interior …

Tu posa-hi els somriures, la pau, la calma, l’amor … el que vulguis sentir !!

I deixa que l’univers faci la resta !! Rendeix-te …

Per tant, tot el que creguis que mereixes i desitges a partir d’ara, dedica-hi uns instants cada dia a plantar, regar i fer-ho créixer … Et recomano que no vagis molt endavant en el temps … Treballa l’instant present i com molt els propers mesos, consolidar una nova forma de sentir-te … una nova forma de pensar … una nova forma d’agrair … una nova forma d’estimar i estimar-te … una nova forma de relacionar-te amb tu mateix/a, la teva vida, els teus i el món …

Prova-ho !!

T’asseguro que no serà per que si …

T’asseguro que poc a poc et sentiràs diferent … que poc a poc construiràs un nou ‘jo’, el que tu vulguis … que de ben segur que serà actualitzat i millor, més lliure, més valent, més amorós, més desaferrat, més alegre, més equilibrat … i vibraràs més alt (des de l’àtic de tu mateix/a) i podràs observar una nova realitat meravellosa que tens al teu abast quan deixes de focalitzar-te en el que NO vols i t’enfoques en el que ‘SI val la pena’ !!

Endavant sempre amb un gran somriure … jo t’ho desitjo de tot cor !!

captura-de-pantalla-2015-09-28-a-las-00-51-39

EL DIA QUE ET DIVORCIES DE L’EGO

arbre de nit

Un dia, després de varis aniversaris i molta familiaritat, vas decidir divorciar-te de l’Ego.

Tal com passa en qualsevol separació, vas sentir molta por. Es va tractar d’un matrimoni infeliç o abusiu tot i que la veritat és que havies estat, fins a cert punt, còmode amb tot això. Aquest havia estat el teu únic punt de referència.

Però un bon dia vas sentir que ja havia estat suficient. Vas declarar: ‘aquest matrimoni s’ha acabat.’ I vas iniciar el tràmit.

Com passa amb qualsevol ex, encara segueixes interessant-te en tots els seus moviments. Cada vegada que et crida, respons. Et segueixes involucrant. Dubtes de la teva decisió de separar-te. Sents estirades il·lusòries de lleialtat. Dubtes. Però la gràcia està del teu costat i la teva decisió prevaleix. A poc a poc, amb el temps, et fas conscient que la seva atracció ja no és tan forta. L’interès va disminuint. La seva adherència es va relaxant.

A més, hi ha un nou Amor en la teva vida. L’Ésser. Cada vegada t’identifiques més en ell. Et vas enamorant amb més i més profunditat. És summament amable i nutritiu. Reconeixes que mai abans havies estat estimat d’aquesta manera. Simplement et deixa ser tal com ets. Et repeteix una i altra vegada el complet i perfecte que ets!

Un dia, quan l’Ego et crida, observes la llum que parpelleja en el teu telèfon i ni tan sols et molestes a contestar. Somrius davant el record llunyà en què tot això s’ha convertit, i se t’escapa una petita rialleta al preguntar-te: ‘¿com va ser que algun dia vaig quedar atrapat en ‘ aquesta història ‘?!

Et sents agraït que tot hagi acabat d’una vegada per totes, mentre et cargoles en els braços d’aquest, el teu Amor definitiu, a qui saps que mai deixaràs anar.

Estàs a Casa.

-Mooji-

Amb aquestes paraules la saviesa torna a mostrar-nos que l’únic camí és anar desidentificant-nos del nostre personatge , per deixar fluir l’essència de qui som en realitat, més enllà del cos, la ment i les emocions. Un gran propòsit que ens ocuparà la resta de la nostra vida amb un gran retorn …. Ens hi posem?

RETORN A L’ORIGEN

no rendirse

Quan tot s’enfonsa … Cal mirar a dins i passar per sobre del caos, per trobar el propi centre i sentir pau ..

Quan deixes d’identificar-te amb el que succeeix i simplement acceptes el que és, aconsegueixes una expansió que et dóna pau … quan reconeixes que ets només una titella moguda pels fils del teu ego, llavors trobes la pau …

Quan entens que ningú et fa res a tu, que en la vida no hi ha res bo ni dolent, que tots formem part d’una gran xarxa perfecta teixida des de cada un dels éssers que vivim dins de l’aparent únic vehicle visible … el personatge, sustentat per aquest cos humà que hem creat desde l’inici i ens costa tant de desidentificar …

Quan som capaços de sentir que som alguna cosa més que un tros de carn deixant-se portar a la deriva, llavors deixem d’envellir doncs connectem amb l’eternitat … Canviant de forma, de nom i fins i tot de cor, aprenent a cada instant, fent nostre cada moment … modificant el full de ruta aparentment establert per les estructures que ens envolten … per el que se suposa que hem de fer … de sentir …. de pensar ….
Si podem aconseguir entendre que tot és perfecte i fluïm amb la vibració més elevada de la que siguem capaços, amb sentiments d’unitat, d’amor, de goig, d’alegria, de perfecció, serenitat o bellesa …. tot estarà bé, ja que ens trobarem en el present continu de l’únic que és realment veritable …. Aleshores potser ens adonarem que mai hem estat separats de l’origen, que aquesta experiència vital que no podem entendre desde la ment, s’ens ofereix amb un propòsit evolutiu imparable, un joc curiós, una mena de pastanaga que ens estira amb força però que ja no ens creiem … Perquè ja hem descobert que estem en un holograma infinit, que ens portarà al viatge de retorn a la llar, a la nostra veritable casa … Només som una gota d’un oceà experimentant en una falsa separació per retornar més complerts ….

Tornar a l’origen, per adonar-te que mai t’en vas anar …

PROPÒSIT PER UN ANY QUE COMENÇA

4673a760350f0942d31051c19080b885

En la ment de tot ésser humà, un canvi d’any acostuma a suposar un punt d’inflexió per endreçar algun que altre enfoc de la pròpia vida i fer una llista de coses més o menys importants que mentalment ens imposem.

En aquesta llista carregada de coses més fàcils o més dificils, sovint ens oblidem de les emocions que porten afegides …

Perquè no decidim primer fer l’anàlisi al revés?

Perquè no ens preguntem primer els sentiments que qualsevol decisió ens aportarà?

Perquè no decidim primer què volem sentir …. en què volem emocionar-nos …. amb què volem vibrar ?

Perquè no viatgem cap a les profunditats de nosaltres i ens deixem embriagar per la fragància sincera del què sentim des de l’ànima, des del cor …?

Perquè no ens ubiquem en l’únic propòsit real de la vida i ens gravem amb lletres d’or les següents paraules ben clares :

LA MEVA VIDA ÉS UNA GRAN EXPERIÈNCIA I EM DEMANO TOT EL QUE NECESSITO PER AVANÇAR, SER MILLOR I MÉS FELIÇ …..

Aquest és un primer pas per fer un canvi en la llista de propòsits i deixar d’utilitzar els fets externs (que potser són irrelevants o no, qui sap …..?) i focalitzar millor en un pla intern que segur que serà d’un retorn sense limits …..

Potser cal descobrir que res extern és tant important ?

Potser demanem als altres que ens facin feliços i omplin el nostre buit intern sense adonar-nos que res pot ser omplert des de fora ?

Potser caldria entendre que si estem positius i amb bona energia res del que ens no ens satisfaci de la nostra vida no té tant pes com el nostre propi estat ?

Potser els qui tenim més a prop només ens mostren el què hem d’entendre en nosaltres?

Potser cal que ens acceptem tal i com som o que ens proposem estimar-nos una mica més?

Entregar la clau de la nostra vida al sentir … i aprendre a parar les raons de la ment és el primer pas per :

VIURE O SOBREVIURE

La llibertat i la força és a dins i això implica deixar de fomentar els esquemes imposats per l’exterior per convertir-nos en éssers humans preparats per recuperar el sentit del que realment importa :

DESCOBRIR LA PLENITUD I L’ALEGRIA

Aquest podria ser l’únic propòsit pel 2016. T’hi atreveixes?

CREURE EN LA VIDA

collita i sembrar

Cal no defallir. És bò creure en la vida encara que no sempre sigui el que esperem. Cal que generem sempre un petit motiu per seguir-hi creient. Una il-lusió, un compromís, una mirada, un gest, una llum a l’horitzó … un alè de plenitud, observar la bellesa al racó més insòlit, petites coses del nostre dia a dia corrent, petites coses que omplen el nostre camí humà… Ampliem la nostra mirada, ampliem l’enfocament i segur que hi trobarem molt més, doncs per veure el tresor més amagat cal tenir els ulls ben oberts !! Donant …. rebent, qui sap? Només depèn de cadascún de nosaltres.

‘Seguiré creient, tot i que la gent perdi l’esperança. Seguiré donant amor encara que altres sembrin odi. Seguiré construint, tot i que altres destrueixin. Seguiré parlant de pau, fins i tot enmig d’una guerra. Seguiré il·luminant fins i tot enmig de la foscor. I seguiré sembrant encara que altres trepitgin la collita. I seguiré cridant, tot i que altres callin. I dibuixaré somriures, en rostres amb llàgrimes. I transmetré alleujament, quan vegi dolor. I regalaré motius d’alegria on només hi hagi tristesa. Convidaré a caminar a qui va decidir quedar-se. I aixecaré els braços, als que s’han rendit. Perquè enmig de la desolació hi haurà un nen que ens mirarà, esperançat, esperant alguna cosa de nosaltres. I fins i tot enmig d’una tempesta, per algun costat sortirà el sol. I enmig del desert creixerà una planta. Sempre hi haurà un ocell que ens canti, un nen que ens somrigui i una papallona que ens brindi la seva bellesa‘. Mahatma Gandhi

PRESÈNCIA

Tan sovint com et sigui possible, queda’t amb la naturalesa essencialment silenciosa

de la teva presència natural, encara que sigui per uns minuts. Rebutja tota idea sobre ser ‘algú’.

Deixa’t ser simplement ‘obertura’. Una impressió de vastitud pot ser presenciada.

Deixa’t ésser. Re-asumeix llavors teves activitats ‘normals’.

El observar està passant -i sense etiquetes ni paraules- no hi ha cap testimoni, ni objectes.

Deixa a la ment descansar en res.

Deixa-la ser espaiosa. Una obertura vivent. Observa.

Veu. El veure natural està espontàniament aquí.

-Gilbert Schultz-

EL MÓN CONTINUA GIRANT …..

Asseguda en un racó de la meva vida, veient passar a les persones, em vaig adonar que mentre jo plorava per les ferides passades i pel mal que altres em van fer, la resta del món continuava girant….

Que mentre jo em queixava pels meus errors i sospirava per les meves pèrdues, el món seguia girant ….

Que mentre jo em lamentava pel que no va poder ser, pels amors perduts, pel temps desaprofitat, pels viatges sense fer, pels menjars sense provar, el món seguia girant ….

Que els altres van seguir el seu camí, avançant, creixent, i jo em vaig quedar asseguda, esperant consol, algú que m’aixequés o potser em donés una solució als meus problemes …

Que mentre no podia recordar l’última vegada que vaig ser feliç només per ser-ho i agrair la vida que tinc, la resta del món continuava girant…

Que la vida em passava i jo em perdia oportunitats mentre el món seguia girant….

Fins que un dia vaig decidir aixecar-me i seguir el meu propi camí , donar a cada persona i a cada instant el seu just valor , somriure més , abraçar més fort i sentir la vida amb més ganes .

Decideix viure i explicar el que és estar asseguda en un racó , al marge de la teva pròpia vida mentre el món continua girant ….

LA VERITAT NO TÉ OBLIGACIONS

Va dir el mestre: Les millors coses de la vida no poden aconseguir-se per la força.
Pots obligar a menjar, però no pots obligar a sentir fam.
Pots obligar a algú a anar a dormir, però no pots obligar-lo a dormir.
Pots obligar que et sentin, però no pots obligar a que t’escoltin.
Pots obligar a aplaudir, però no pots obligar que s’emocionin i s’entusiasmin.
Pots obligar que et facin petons, però no pots obligar a que et desitgin.
Pots obligar que forcin un gest de somriure, però no pots obligar a riure.
Pots obligar que et elogiïn, però no pots obligar a despertar admiració.
Pots obligar que t’expliquin un secret, però no pots obligar a inspirar confiança.
Pots obligar que et serveixin, però no pots obligar que t’estimin.
Sentir fam, dormir, escoltar, emocionar-nos, entusiasmar-nos, desitjar, riure, sentir admiració, sentir confiança, estimar …… són accions que no admeten la força, l’obligació.
Són accions meravellosament inconscients ……….. Res autèntic pot ser forçat !!

LA VIDA MATEIXA ÉS UN ESPORT

No pots controlar tots els cops de la vida, això implica que hauràs de variar l’enfocament i que moltes vegades hauràs de replantejar les teves fites prenent la distancia necessaria.

Encara que no pots preparar-te per tot el que passarà en la teva vida, observant i controlant els teus pensaments i, sobretot, la teva actitud, podràs viure millor i més saludable.

Has d’acceptar que ningú pot ajudar-te més del que tu mateix/a pots fer.

Aconseguiràs els teus objectius sent la millor versió de tu mateix/a, sense comparar-te amb els altres.

Ningú pot viure la teva vida per tu, tu ets l’únic/a responsable de les teves passes i de les teves decisions.

Per tant la millor forma de ser excel·lent en el que fas és seguir sentint, aprenent i practicant el que has après.

Només tindràs èxit si dónes els passos necessaris per a això i, en completar un pas, des altre pas més gran, i un altre després, fins aconseguir el que t’has proposat.

Tenir èxit en els esports i en la vida són circumstàncies similars: no guanyes perquè altres persones fracassen o perden.

Si ho fas bé i ets feliç, és perquè actues amb passió, esforç, acció i, pot ser, amb una mica d’humor per aconseguir el que desitjas. I si falles en alguna cosa, no importa, segueix endavant, tindràs oportunitats per convertir el que has après d’aquest fracàs en una millor possibilitat en el present i el futur.

La qualitat de la teva vida dependrà de la teva actitud, de la teva capacitat per persistir en les dificultats i de la claredat dels passos necessaris per aconseguir els teus objectius.

Mou-te! El teu cos, la ment i el cor t’ho agrairan, i viuràs millor i més feliç.

Depèn de tu!

un espai per ments inquietes

per Gina Parera