connexió

RETORN A L’ORIGEN

 

no rendirse

Quan tot s’enfonsa  … Cal mirar a dins i passar per sobre del caos, per trobar el propi centre i sentir pau ..

Quan deixes d’identificar-te amb el que succeeix i simplement acceptes el que és, aconsegueixes una expansió que et dóna pau …  quan reconeixes que ets només una titella moguda pels fils del teu ego, llavors trobes la pau …

Quan entens que ningú et fa res a tu, que en la vida no hi ha res bo ni dolent, que tots formem part d’una gran xarxa perfecta teixida des de cada un dels éssers que vivim dins de l’aparent únic vehicle visible … el personatge, sustentat per aquest cos humà que hem creat desde l’inici i ens costa tant de desidentificar …

Quan som capaços de sentir que som alguna cosa més que un tros de carn deixant-se portar a la deriva, llavors deixem d’envellir doncs connectem amb l’eternitat  … Canviant de forma, de nom i fins i tot de cor, aprenent a cada instant, fent nostre cada moment … modificant el full de ruta aparentment establert per les estructures que ens envolten … per el que se suposa que hem de fer … de sentir …. de pensar ….
Si podem aconseguir entendre que tot és perfecte i fluïm amb la vibració més elevada de la que siguem capaços,  amb sentiments d’unitat, d’amor, de goig, d’alegria, de perfecció, serenitat o bellesa …. tot estarà bé, ja que ens trobarem en el present continu de l’únic que és realment veritable …. Aleshores potser ens adonarem que mai hem estat separats de l’origen, que aquesta experiència vital que no podem entendre desde la ment, s’ens ofereix amb un propòsit evolutiu imparable, un joc curiós, una mena de pastanaga que ens estira amb força però que ja no ens creiem … Perquè ja hem descobert que estem en un holograma infinit, que ens portarà al viatge de retorn a la llar, a la nostra veritable casa … Només som una gota d’un oceà experimentant en una falsa separació per retornar més complerts ….

Tornar a l’origen, per adonar-te que mai t’en vas anar …

Anuncis

CREURE EN LA VIDA

collita i sembrar

Cal no defallir. És bò creure en la vida encara que no sempre sigui el que esperem. Cal que generem sempre un petit motiu per seguir-hi creient. Una il-lusió, un compromís, una mirada, un gest, una llum a l’horitzó … un alè de plenitud, observar la bellesa al racó més insòlit, petites coses del nostre dia a dia corrent, petites coses que omplen el nostre camí humà… Ampliem la nostra mirada, ampliem l’enfocament i segur que hi trobarem molt més, doncs per veure el tresor més amagat cal tenir els ulls ben oberts !! Donant …. rebent, qui sap? Només depèn de cadascún de nosaltres.

‘Seguiré creient, tot i que la gent perdi l’esperança. Seguiré donant amor encara que altres sembrin odi. Seguiré construint, tot i que altres destrueixin. Seguiré parlant de pau, fins i tot enmig d’una guerra. Seguiré il·luminant fins i tot enmig de la foscor. I seguiré sembrant encara que altres trepitgin la collita. I seguiré cridant, tot i que altres callin. I dibuixaré somriures, en rostres amb llàgrimes. I transmetré alleujament, quan vegi dolor. I regalaré motius d’alegria on només hi hagi tristesa. Convidaré a caminar a qui va decidir quedar-se. I aixecaré els braços, als que s’han rendit. Perquè enmig de la desolació hi haurà un nen que ens mirarà, esperançat, esperant alguna cosa de nosaltres. I fins i tot enmig d’una tempesta, per algun costat sortirà el sol. I enmig del desert creixerà una planta. Sempre hi haurà un ocell que ens canti, un nen que ens somrigui i una papallona que ens brindi la seva bellesa‘. Mahatma Gandhi

PRESÈNCIA

hipnosi

Tan sovint com et sigui possible, queda’t amb la naturalesa essencialment silenciosa

de la teva presència natural, encara que sigui per uns minuts. Rebutja tota idea sobre ser ‘algú’.

Deixa’t ser simplement ‘obertura’. Una impressió de vastitud pot ser presenciada.

Deixa’t ésser. Re-asumeix llavors teves activitats ‘normals’.

El observar està passant -i sense etiquetes ni paraules- no hi ha cap testimoni, ni objectes.

Deixa a la ment descansar en res.

Deixa-la  ser espaiosa. Una obertura vivent. Observa.

Veu. El veure natural està espontàniament aquí.

-Gilbert Schultz-

CONNEXIÓ AMB LA NATURA

meditació

Quan descobreixis que les aus reciten mantres per a tu amb els seus cants,  quan gaudeixis de la simfonia que executa el fullatge dels arbres quan és bressolat pel vent, quan sentis que el gessamí és el perfum de la terra ….. quan sentis que el soroll de l’aigua del riu i les pedres canten per a tu …. quan la naturalesa desperti tots els teus sentits i t’harmonitzis amb ella ….. serà llavors quan sabràs que mai vas abandonar el paradís i que només vas crear un infern imaginari per allunyar-te d’ell…..

Això es plenitud ….. això és presencia !!!!!