plenitud

EL DIA QUE ET DIVORCIES DE L’EGO

arbre de nit

Un dia, després de varis aniversaris i molta familiaritat, vas decidir divorciar-te de l’Ego.

Tal com passa en qualsevol separació, vas sentir molta por. Es va tractar d’un matrimoni infeliç o abusiu tot i que la veritat és que havies estat, fins a cert punt, còmode amb tot això. Aquest havia estat el teu únic punt de referència.

Però un bon dia vas sentir que ja havia estat suficient. Vas declarar: ‘aquest matrimoni s’ha acabat.’ I vas iniciar el tràmit.

Com passa amb qualsevol ex, encara segueixes interessant-te en tots els seus moviments. Cada vegada que et crida, respons. Et segueixes involucrant. Dubtes de la teva decisió de separar-te. Sents estirades il·lusòries de lleialtat. Dubtes. Però la gràcia està del teu costat i la teva decisió prevaleix. A poc a poc, amb el temps, et fas conscient que la seva atracció ja no és tan forta. L’interès va disminuint. La seva adherència es va relaxant.

A més, hi ha un nou Amor en la teva vida. L’Ésser. Cada vegada t’identifiques més en ell. Et vas enamorant amb més i més profunditat. És summament amable i nutritiu. Reconeixes que mai abans havies estat estimat d’aquesta manera. Simplement et deixa ser tal com ets. Et repeteix una i altra vegada el complet i perfecte que ets!

Un dia, quan l’Ego et crida, observes la llum que parpelleja en el teu telèfon i ni tan sols et molestes a contestar. Somrius davant el record llunyà en què tot això s’ha convertit, i se t’escapa una petita rialleta al preguntar-te: ‘¿com va ser que algun dia vaig quedar atrapat en ‘ aquesta història ‘?!

Et sents agraït que tot hagi acabat d’una vegada per totes, mentre et cargoles en els braços d’aquest, el teu Amor definitiu, a qui saps que mai deixaràs anar.

Estàs a Casa.

-Mooji-

Amb aquestes paraules la saviesa torna a mostrar-nos que l’únic camí és anar desidentificant-nos del nostre personatge , per deixar fluir l’essència de qui som en realitat, més enllà del cos, la ment i les emocions. Un gran propòsit que ens ocuparà la resta de la nostra vida amb un gran retorn …. Ens hi posem?

 

RETORN A L’ORIGEN

 

no rendirse

Quan tot s’enfonsa  … Cal mirar a dins i passar per sobre del caos, per trobar el propi centre i sentir pau ..

Quan deixes d’identificar-te amb el que succeeix i simplement acceptes el que és, aconsegueixes una expansió que et dóna pau …  quan reconeixes que ets només una titella moguda pels fils del teu ego, llavors trobes la pau …

Quan entens que ningú et fa res a tu, que en la vida no hi ha res bo ni dolent, que tots formem part d’una gran xarxa perfecta teixida des de cada un dels éssers que vivim dins de l’aparent únic vehicle visible … el personatge, sustentat per aquest cos humà que hem creat desde l’inici i ens costa tant de desidentificar …

Quan som capaços de sentir que som alguna cosa més que un tros de carn deixant-se portar a la deriva, llavors deixem d’envellir doncs connectem amb l’eternitat  … Canviant de forma, de nom i fins i tot de cor, aprenent a cada instant, fent nostre cada moment … modificant el full de ruta aparentment establert per les estructures que ens envolten … per el que se suposa que hem de fer … de sentir …. de pensar ….
Si podem aconseguir entendre que tot és perfecte i fluïm amb la vibració més elevada de la que siguem capaços,  amb sentiments d’unitat, d’amor, de goig, d’alegria, de perfecció, serenitat o bellesa …. tot estarà bé, ja que ens trobarem en el present continu de l’únic que és realment veritable …. Aleshores potser ens adonarem que mai hem estat separats de l’origen, que aquesta experiència vital que no podem entendre desde la ment, s’ens ofereix amb un propòsit evolutiu imparable, un joc curiós, una mena de pastanaga que ens estira amb força però que ja no ens creiem … Perquè ja hem descobert que estem en un holograma infinit, que ens portarà al viatge de retorn a la llar, a la nostra veritable casa … Només som una gota d’un oceà experimentant en una falsa separació per retornar més complerts ….

Tornar a l’origen, per adonar-te que mai t’en vas anar …

PROPÒSIT PER UN ANY QUE COMENÇA

4673a760350f0942d31051c19080b885

En la ment de tot ésser humà, un canvi d’any acostuma a suposar un punt d’inflexió per endreçar algun que altre enfoc de la pròpia vida i fer una llista de coses més o menys importants que mentalment ens imposem.

En aquesta llista carregada de coses més fàcils o més dificils, sovint ens oblidem de les emocions que porten afegides …   

Perquè no decidim primer fer l’anàlisi al revés?

Perquè no ens preguntem primer els sentiments que qualsevol decisió ens aportarà?

Perquè no decidim primer què volem sentir …. en què volem emocionar-nos …. amb què volem vibrar ?

Perquè no viatgem cap a les profunditats de nosaltres i ens deixem embriagar per la fragància sincera del què sentim des de l’ànima, des del cor …?

Perquè no ens ubiquem en l’únic propòsit real de la vida i ens gravem amb lletres d’or les següents paraules ben clares :

LA MEVA VIDA ÉS UNA GRAN EXPERIÈNCIA I EM DEMANO TOT EL QUE NECESSITO PER AVANÇAR, SER MILLOR I MÉS FELIÇ …..

Aquest és un primer pas per fer un canvi en la llista de propòsits i deixar d’utilitzar els fets externs (que potser són irrelevants o no, qui sap …..?) i focalitzar millor en un pla intern que segur que serà d’un retorn sense limits …..

Potser cal descobrir que res extern és tant important ?

Potser demanem als altres que ens facin feliços i omplin el nostre buit intern sense adonar-nos que res pot ser omplert des de fora ?

Potser caldria entendre que si estem positius i amb bona energia res del que ens no ens satisfaci de la nostra vida no té tant pes com el nostre propi estat ?

Potser els qui tenim més a prop només ens mostren el què hem d’entendre en nosaltres?

Potser cal que ens acceptem tal i com som o que ens proposem estimar-nos una mica més?

Entregar la clau de la nostra vida al sentir … i aprendre a parar les raons de la ment és el primer pas per :

VIURE O SOBREVIURE   

La llibertat i la força és a dins i això implica deixar de fomentar els esquemes imposats per l’exterior per convertir-nos en éssers humans preparats per recuperar el sentit del que realment importa :

DESCOBRIR LA PLENITUD I L’ALEGRIA

Aquest podria ser l’únic propòsit pel 2016. T’hi atreveixes?

NIVELL DE CONSCIÈNCIA

espelmes 

Molts de nosaltres sentim l’intens desig d’una nova forma d’entendre la vida.

Volem que tingui un sentit més profund, més satisfactori, volem viure en pau i llibertat, tant personal com colectivament. Volem sentir la plenitud a cada instant. Estem impacients per fer de la nostra existència un creixement constant …. precis …. elevat !!

Doncs si … és aquell moment que descobrim que podem interactuar amb un altre nivell de consciència, molt més elevada, que pot reflectir l’expressió pura de les més altes qualitats de l’esperit i del cor ….  i és quan veiem que podem fer de la nostra vida una meravellosa simfonia, serena, lliure, plena d’harmonia i de creativitat …..

I així, també sentim que irradiem llum i contribuïm a crear un món del que ens podrem sentir orgullosos tant pels que hi som com pels que han de venir. 

És un bon propòsit …. segur !!!

CONNEXIÓ AMB LA NATURA

meditació

Quan descobreixis que les aus reciten mantres per a tu amb els seus cants,  quan gaudeixis de la simfonia que executa el fullatge dels arbres quan és bressolat pel vent, quan sentis que el gessamí és el perfum de la terra ….. quan sentis que el soroll de l’aigua del riu i les pedres canten per a tu …. quan la naturalesa desperti tots els teus sentits i t’harmonitzis amb ella ….. serà llavors quan sabràs que mai vas abandonar el paradís i que només vas crear un infern imaginari per allunyar-te d’ell…..

Això es plenitud ….. això és presencia !!!!!